Deu anys després de l’incendi d’Andratx, la regeneració natural escampa el verd per la zona cremada

El 75% de la superfície arbòria cremada a la serra de Tramuntana el 2013 ha rebrotat

18 dies de flames deixaven un paisatge devastat. El verd dels pinars havia estat devorat amb fúria i l’ocre i el gris cendra s’estenien arreu de les 2.400 hectàrees cremades a Andratx, Calvià i Estellencs. “Havia estat un incendi amb una intensitat de flama molt forta. Hi havia zones de pinar on només quedaven els troncs, no quedava res del brancam. Tot el recobriment de la terra del sòl havia desaparegut”, recorda Artur Barceló, tècnic del Servei de Gestió Forestal del Govern.

Les primeres actuacions se centraren a garantir la seguretat de persones i béns, i es retiraren arbres i grans pedres dels voltants de carreteres i cases. Després, es delimitaren les àrees amb capacitat de regeneració de forma natural i les àrees considerades com a més vulnerables, unes 350 hectàrees. En aquestes, l’erosió del sòl era la preocupació principal dels tècnics encarregats de la restauració de la zona, ja que qualsevol pertorbació, com un temporal de pluja torrencial, podria deixar sense terra la zona i, per tant, sense capacitat de restauració. En aquest sentit, es feren diferents actuacions com el triturat d’arbres cremats, que es deixava formant una capa per evitar erosions i que, amb els anys, s’ha anat descomponent i ha ajudat a incorporar matèria orgànica al sòl.

Més de 2.000 persones participaren en tasques de reforestació dirigides per tècnics, però aquesta actuació no sempre és la solució idònia i universal després d’un gran incendi. Cal analitzar zona per zona, estudiant el tipus de vegetació, el seu grau de maduresa i l’estratègia de reproducció de cada planta. Així, es detectaren àrees que podrien rebrotar de forma natural. “Els pins reserven unes pinyes tancades que només s’obren quan es troben a molta temperatura, com és el cas d’un incendi. Llavors escampen tot el banc de llavors que, si es donen les condicions adequades, podran generar un nou pinar”, explica Barceló.

Les hectàrees forestals afectades s’han regenerat al voltant d’un 75%, però tot i el bon balanç la situació és encara fràgil. Molts arbres són encara joves i no han desenvolupat estratègies de regeneració. És una zona recurrent d’incendis i la precaució ha de ser màxima per evitar-ne de nous i que es pugui completar la regeneració.

Deu anys després, el verd rebrota i la vida torna a aquest paratge de la serra de Tramuntana.