Illes Balears
A la capital ucraïnesa s'ha decretat un nou toc de queda per la intensificació dels bombardejos
21/03/2022
La xifra de morts en el bombardeig aquesta nit de les forces russes contra un centre comercial a Kíiv puja ja a vuit, segons ha informat la fiscalia general ucraïnesa a través de Telegram. El comunicat, precisa que s’ha obert una investigació en relació a l’atac amb coets al centre comercial, ubicat al districte de Podilsk, “que ha causat una gran destrucció i vuit persones mortes”. En concret, s’investiga la “violació de les lleis i costums de guerra”, fet que es tradueix en un “homicidi intencionat”. Segons la fiscalia, “s’ha pogut establir que la nit del 20 de març, les forces armades russes van utilitzar mitjans de guerra prohibits pel dret internacional” per dur a terme un atac amb míssils al districte de Podilsk, afegeix el comunicat, que explica que s’anirà actualitzant la informació sobre els morts i ferits, mentre els equips de rescat i les forces de l’ordre segueixen treballant al lloc per documentar els fets.
Davant la intensificació dels combats, la capital d’Ucraïna romandrà sota un nou toc de queda entre aquest dilluns a les 20.00 (hora local), fins dimecres a les 7.00, en una nova restricció de la mobilitat que coincideix amb la intensificació dels combats. El batle Vitali Klitschko ha demanat a tota la població que romangui a ca seva o als refugis, en cas d’emergència. Només es permetrà el moviment de persones i vehicles amb papers especials, en línia amb tocs de queda anteriors.
També la ciutat de Mariúpol roman assetjada per Rússia, que ha donat a les forces ucraïneses un termini fins al migdia d’aquest dilluns perquè l’abandonin, proposada rebutjada pel govern ucraïnès, que l’ha qualificada de “deliri”. Segons Mijail Mizintsev, cap del Centre de Control de la Defensa Nacional de Rússia, les forces ucraïneses que deposin les armes podran abandonar Mariúpol d’una forma “segura i sense que la seva vida corri perill” i que si això es compleix a partir del migdia podran entrar combois humanitaris amb aliments, medicaments i articles de primera necessitat tant de Kíiv com de territoris de l’est del país, que no estan sota el control.
Però Ucraïna ha rebutjat la proposta: la viceprimera ministra i cap del Ministeri de Transports i Comunicacions d’Ucraïna, Iryna Vereshchuk, va dir al diari en línia “Ukrayinska Pravda” aquesta matinada que no poden “parlar sobre el lliurament d’armes. Ja hem informat la part russa sobre això”, va afegir. Es va respondre a Moscou que “en lloc de passar el seu temps a (redactar) 8 pàgines de carta, simplement obri el corredor” humanitari perquè puguin sortir els civils.
“Van enviar la mateixa carta a l’ONU, al Comitè Internacional de la Creu Roja i esperaven que les organitzacions internacionals reaccionessin i comencessin a pressionar Ucraïna. Això no passarà. El CICR i l’ONU entenen que és una manipulació de Rússia i que està prenent persones com a ostatges”, va respondre la viceministra al diari.
ELS INFANTS, ATACATS I DESPROTEGITS
Unes 400.000 persones han estat atrapades a Mariúpol durant més de dues setmanes enmig d’intens bombardejos que han tallat els subministraments centrals d’electricitat, calefacció i aigua, segons fonts locals, i que han destruït la majoria de la ciutat . El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha qualificat aquest diumenge el setge com “un acte de terror que serà recordat als propers segles”.
Diumenge, les autoritats van denunciar el bombardeig rus d’una escola d’art que servia de refugi per a 400 civils, inclosos els ancians, les dones i els nins.Fins a sis milions d’infants estan atrapats a Ucraïna i afronten un “perill imminent” en incrementar-se al país el nombre d’atacs de tropes russes contra hospitals i col·legis, segons adverteix Save The Children. En el seu informe, l’organització indica que hi ha àrees urbanes d’Ucraïna que han estat bombardejades repetidament reduint els carrers a runa i alerta que almenys 464 escoles i 43 hospitals han resultat danyats.
Els bombardejos incessants han forçat almenys un de cada cinc nins ucraïnesos -més d’1,5 milions- a deixar el país i gairebé sis milions de menors continuen a Ucraïna, molts refugiats dins d’edificis sota atac, cosa que els deixa vulnerables, amb perill de resultar ferits o morts, així com privats d’aliments, aigua neta i cura sanitària.
ESTATS UNITS POSA EN DUBTE LA CAPACITAT NEGOCIADORA
Els Estats Units dubten de la voluntat del Kremlin per trobar una sortida negociada al conflicte d’Ucraïna a tres dies que el president, Joe Biden, visiti Europa per abordar amb els seus aliats la invasió russa de territori ucraïnès. En una entrevista amb la cadena CNN, la diplomàtica va criticar que “els russos no s’han inclinat per cap possibilitat d’una solució negociada” i va assegurar que les converses “semblen unilaterals”.
El president Joe Biden prepara el viatge, en què coordinarà amb els seus aliats europeus la resposta a la invasió russa d’Ucraïna. Dijous participarà en una cimera de l’OTAN, una altra de la UE i una del G7. “El viatge se centrarà en el suport al poble ucraïnès davant de la invasió del president Putin, però no hi ha plans per a un viatge a Ucraïna“. En entrevista amb la cadena nord-americana NBC, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar que la cimera servirà de “plataforma per demostrar unitat en el suport a Ucraïna”, però també per “prevenir un conflicte directe entre l’OTAN i Rússia” .
Però el plat fort de la gira serà la visita a Polònia del proper 25 de març: La portaveu del Govern nord-americà, Jen Psaki, va informar que Biden viatjarà a Varsòvia des de la capital belga per reunir-se amb el seu homòleg polonès, Andrzej Duda. Serà tot just dues setmanes després de la visita de la vicepresidenta, Kamala Harris, que va anunciar a Varsòvia el lliurament de 50.000 milions de dòlars a Ucraïna i el desplegament de dues bateries de sistemes antimíssils Patriot en territori polonès.
Mentrestant, l’ambaixador de la Xina als Estats Units, Qin Gang, va afirmar aquest diumenge que el seu país no envia “armes ni munició” a Rússia ni Ucraïna, enmig dels rumors del suposat suport xinès a la invasió russa. “Hi ha molta desinformació sobre el suport militar de la Xina a Rússia. Ho neguem. El que està enviant la Xina són medicines i sacs de dormir. No enviem armes ni munició a cap de les parts”, va assegurar el diplomàtic en entrevista amb la cadena CBS. Així mateix, Qin Gang ha afirmat que la Xina “està en contra de la guerra” i que farà “tot el que calgui per desescalar aquesta crisi”, si bé ha refusat condemnar la invasió.
El president dels Estats Units, Joe Biden, va advertir divendres en una videotelefonada al seu homòleg xinès, Xi Jinping, de les
L’IMPACTE DE LA GUERRA EN L’AGRICULTURA DE LA UNIÓ EUROPEA
Els ministres d’Agricultura de la Unió Europea (UE) debatran aquest dilluns mesures per afrontar les conseqüències de la guerra a Ucraïna sobre l’àmbit agroalimentari, mentre que Espanya, recolzada per dotze països, demanarà a Brussel·les accions europees per pal·liar l’impacte dels preus del combustible al sector pesquer.
Ucraïna era abans de la invasió militar russa un important exportador de cereals i oleaginoses, com el blat, el blat de moro o el gira-sol, però la guerra ha paralitzat les vendes dels productes agrícoles ucraïnesos, especialment rellevants per a l’alimentació del bestiar. La Comissió Europea està preparant mesures de suport al sector primari de la UE com a ajuts a l’emmagatzematge privat de la carn de porc o l’ús de la reserva de crisi.
21/03/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
