Illes Balears
Aançar més enllà de la prohibició de fumar en espais públics tancats: “És el següent pas que hem de reflexionar entre tots i ha de donar-se de manera progressiva”
16/11/2021
15
Tolerància zero al tabac per a prevenir el 80% dels càncers de pulmó; implantar un cribratge en el Sistema Nacional de Salut per a la detecció precoç o avançar en la medicina de precisió són alguns dels desafiaments per a frenar un dels tumors amb major incidència i mortalitat.
Però també empoderar al pacient i traslladar la recerca acadèmica a la pràctica clínica són altres metes analitzades en el debat “Cinc anys, cinc reptes” dels Diàlegs EFEsalud que ha organitzat amb el Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP) en col·laboració amb la companyia farmacèutica Bristol-Myers Squibb. Aquest dimarts, previ al Dia Mundial contra el Càncer de Pulmó, representants de la ciència, l’oncologia i els pacients han parlat sobre prevenció, recerca i atenció clínica d’un tumor que cada any causa 20.000 nous casos a Espanya.
La prevenció: no al tabac
El director de l’Institut de Salut Carlos III, l’oncòleg Cristóbal Belda, ha considerat que “prevenció és igual a tabac zero” i ha demanat avançar més enllà de la prohibició de fumar en espais públics tancats: “És el següent pas que hem de reflexionar entre tots i ha de donar-se de manera progressiva”, ha expressat.
D’altra banda, el cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital General d’Alacant i secretari general del GECP, Bartomeu Massuti, ha recalcat que el tumor de pulmó “és un dels pocs càncers que podem evitar que aparegui” ja que és fruit en el 80% dels casos del tabaquisme directe. “És una addicció, té un vessant patològic, que ha de ser abordada pel sistema de salut”, ha apuntat després de recordar que el tabac també està darrere de molts altres càncers.
Per part seva, el cap d’Oncologia de l’Hospital Insular de Gran Canària i vocal del GECP, Delvys Rodríguez, ha recordat que altres factors de risc són l’abús de l’alcohol, la dieta i la falta d’exercici i ha indicat que aquest tumor també afecta a un 20% de persones que mai no ha fumat.
Des del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC), la psicooncòloga Alba Medina ha posat el focus en l’augment de la incidència en dones i joves i ha demanat programes de deshabituació tabàquica i campanyes de prevenció i educació.
El repte de la detenció precoç
Sol el 21% dels tumors de pulmó es detecta en fases inicials, atès que presenta símptomes inespecífics, per la qual cosa implantar garbellats (com el de mama, cèrvix o còlon) en el sistema nacional de salut és un debat obert.
Existeix evidència científica sobre l’impacte dels garbellats en la supervivència però com implementar-lo en el sistema nacional de salut es tracta d’un “repte d’una complexitat molt elevada” al qual ens hem d’enfrontar, ha considerat Cristóbal Belda.
Per al doctor Massuti, reduir la mortalitat per càncer de pulmó passa per fer diagnòstics en estadis més precoços i ha proposat fer “TAC de baixa dosi als pacients en risc”, si bé el repte és identificar a aquests candidats i interpretar els resultats radiològics.
En aquest sentit, l’oncòleg Delvys Rodríguez ha dit que el garbellat de pulmó “és una realitat que hem de tenir com més aviat millor” per a poder “curar” als pacients amb estadi precoç, però també ha esmentat que el 60% dels nòduls detectats són benignes i requereixen intervencions quirúrgiques amb el consegüent cost.
Medicina de precisió i recerca
El coneixement de les diferents alteracions moleculars dels tumors i els tractaments individualitzats fan que la implantació de la medicina de precisió sigui un dels grans desafiaments. “L’Institut Carlos III és conscient que hi ha una bona part de les eines necessàries per a fer aquesta dissecció molecular que no estan en aquests moments incorporades dins de la cartera de serveis, ni probablement moltes d’elles disposen de l’àmbit regulador que permeti el seu ús en la pràctica convencional”, ha reconegut Belda.
Per això, des d’aquest institut, s’ha llançat la plataforma IMPaCT que posa la tecnologia disponible en el camp de la recerca al servei de l’activitat assistencial. “Hem de flexibilitzar les barreres entre la recerca i l’assistència. Avui existeix una demanda de la tecnologia dels instituts de recerca per a l’activitat assistencial”, ha reclamat el doctor Massuti.
Respecte a les conseqüències de la pandèmia en la recerca, el director de l’Institut Carlos III ha assegurat que no sols s’han incrementat els fons relacionats amb la covid sinó que també s’ha fet en la resta de les àrees de coneixement, gestionant en 2020 gairebé el doble de finançament que en els anys anteriors.
El pacient empoderat
Tots aquests desafiaments giren entorn del pacient de càncer de pulmó, un pacient “empoderat” que exerceixi un rol actiu en el procés de la seva malaltia i tingui una òptima comunicació amb el seu oncòleg, com ha demandat la psicooncòloga de GEPAC, Alba Medina.
El doctor Delvys Rodríguez ha reconegut que, en una realitat de consultes saturades, és “fonamental” dedicar més temps a cada pacient; treballar en l’estigma que comporta i a promoure la seva participació en els assajos clínics. Bartomeu Massuti ha posat l’accent en l’organització de l’atenció al pacient en un circuit d’equips multidisciplinaris.
Els quatre ponents han coincidit a assenyalar, com a conclusió, que el futur del càncer de pulmó passa per avançar en els tractaments d’immunoteràpia i teràpies dirigides, també en els estadis inicials, per a allargar la supervivència i millorar la qualitat de vida dels malalts.
16/11/2021
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
