Illes Balears
Des del 2003 fins a novembre del 2023 s’han diagnosticat 3.095 casos d’infecció per VIH a les Illes Balears
01/12/2023
Imatge d'arxiu. / SHUTTERSTOCK
19En termes epidemiològics, des del 2003 fins a novembre del 2023 s’han diagnosticat 3.095 casos d’infecció per VIH a les Illes Balears. D’aquests, el 83 % corresponen a Mallorca (2.566), el 4,3 % (133 casos) a Menorca i el 12,8 % (396 casos) a Eivissa i Formentera. Malgrat la tendència a la baixa, amb 103 nous casos diagnosticats el 2022 (el 2021 van ser 110), la taxa de 8,75 per cada 100.000 habitants encara és superior a la mitjana nacional. La transmissió sexual continua com a via predominant (90 % dels casos), i es consolida la baixa incidència en persones que s’injecten drogues.
No són males xifres, però es demostra que la guàrdia no està alta i el motiu n’és la cronificació de la infecció, que fa que la gent hagi perdut la sensació de risc. Avui, divendres 1r de desembre, Dia Mundial de la Sida, posam la mirada en casos personals, amb el que implica avui dia estar-ne afectat.
Una cosa és que amb fàrmacs es pugui contenir la malaltia, i una altra que no comporti risc. Na Marga Vargas té 34 anys i és de l’Equador, tot i que fa 23 anys que viu a Eivissa. Ha decidit superar la por, ja no a la malaltia, sinó a l’estigmatització social. Va ser-ne diagnosticada amb 17 anys.
El doctor Sion Riera, responsable del grup de Malalties Infeccioses de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Balears (IDISBA) assegura que el tractament, ara per ara, es redueix a un sol fàrmac. Per això convé animar i potenciar que els investigadors facin la seva feina, però mentrestant, també fer feina per treure’ns del cap els prejudicis cap als seropositius, perquè l’estigmatització és encara avui el problema més gros que implica el virus del VIH. Na Marfi fa feina a un hospital i encara així percep aquesta sensació d’estigma, sempre causada per la manca d’informació. La ciència cura els símptomes i a la llarga curarà la malaltia, però la malaltia social de la marginació, sí que està a les nostres mans.
En Tomeu —nom fictici— va saber que era seropositiu després d’unes anàlisis perquè tenia símptomes d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS): “Jo som gai, i des de sempre he estat conscient del risc al qual m’enfrontava perquè sempre hi ha estat aquest estigma, quasi dolent, de ser infectat per VIH”. El metge de capçalera que li va donar el resultat tot d’una va explicar-li l’existència de l’associació ALAS per si necessitava ajuda psicològica. “Tanmateix, no m’ha fet falta. Conec molt sobre el VIH, he llegit i m’he informat al respecte. I com deia, sempre he corregut el risc que algun dia podria acabar infectat. A més, que ara per ara, per sort i gràcies als avenços, tenir VIH no significa la mort, almanco al primer món”, explica Tomeu.
No obstant això, ell reconeix l’estigma social que encara continua vigent. Un estigma que passa per la desinformació que hi ha. I se sorprèn, i molt, també, amb la gent del seu entorn que combrega amb idees més avançades, però que encara està desinformada al respecte: “Alguna amiga meva es va emocionar quan li vaig dir que tenia VIH. D’altres s’han mostrat molt preocupats. Que no és més que la mostra de l’estima que tenen cap a jo, però al final els has de dir que no em moriré, i que simplement estic infectat i estaré més pendent per mantenir la càrrega viral sempre baixa“, confessa Tomeu. També reconeix que ha rebut perjudicis per haver estat infectat: “He arribat a percebre que alguna gent creu que si m’he infectat de VIH, per alguna cosa serà. Perquè he estat un desconfiat o despreocupat. Que no he fet les coses bé i per això m’he infectat. I no és així. Crec que, com deia abans, per ser gai, sempre, sempre, he estat més conscient que mai del virus i, per això, he estat constant a l’hora de fer-me proves ITS, dos o tres pics a l’any. Òbviament, he gaudit molt del sexe, una qüestió íntima i personal, però sembla que per no estar al mateix corrent del que està establert com a ‘correcte’, tenir parella estable o evitar la promiscuïtat, sinó fer el contrari, això et comporta acabar infectat per VIH, com un càstig. I al final és un estigma que sempre, des que va explotar la pandèmia de la sida, ha anat acompanyat en els gais, els drogoaddictes i les prostitutes”.
Al febrer d’enguany fou quan Tomeu va saber del diagnòstic, i tot d’una des de Son Espases, amb el doctor Javier Murillas, cap de servei de Medicina Interna, es va iniciar amb el tractament: una pastilla diària composta de tres components, Biktarvy. “S’ha avançat moltíssim. Ara és només una pastilla diària”. Reconeix, però, que va haver de fer un canvi d’hàbits perquè havia d’estar pendent sempre de prendre la pastilla. “Tenia una alarma posada al mòbil perquè es repetís cada dia, i havia de tenir sempre a mà les pastilles. Però ara ja m’he llevat l’alarma”. S’ha llevat l’alarma perquè ha iniciat un altre tractament, igual d’efectiu, però només són dues injeccions, i cada dos mesos. “Això sí que és un avanç total: he estat constant amb les pastilles; només un pic en un viatge a la Península me’n vaig oblidar. Per sort, tenim un sistema de salut pública magnífic i vaig poder aconseguir les mateixes pastilles a un altre hospital públic. Però ara, ara només em posaré les dues injeccions cada dos mesos, i ja està. Estic molt content”. Ara mateix, segons les darreres anàlisis, en Tomeu és indetectable. Això significa intransmissible. “Jo faig vida normal, i tampoc no vull considerar-me una víctima o un màrtir. Simplement, que la gent no faci tant de prejudici, ni tengui tant d’estigma cap a una infecció que ja és crònica i que, qui sap, si al final, algun dia, en descobriran la vacuna“.
01/12/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
