Els centres que vulguin acollir disposen de serveis d'orientació i assessorament de l'IMAS
Cada any, moltes famílies amb infants amb discapacitat tenen dificultats a l’hora de cercar una escola d’estiu adequada. Aquesta situació sovint les obliga a recórrer a centres gestionats per empreses privades, una opció que no sempre és accessible econòmicament.
Els motius pels quals molts centres públics no acullen infants amb discapacitat són diversos. Segons explica Cati Mas, mare d’en Guillem, un infant amb una malaltia rara que comporta discapacitat, “la distància entre les instal·lacions com els banys i les tendes, o bé les activitats que s’hi duen a terme, són algunes de les causes que dificulten la inclusió”.
En Guillem té dotze anys i una alteració genètica del cromosoma 19. El seu cas és el número vint registrat a tot el món. Com qualsevol infant de la seva edat, vol gaudir de l’estiu i jugar. Tanmateix, segons la seva mare, “a diferència dels altres infants del seu poble, Montuïri, ell ha de recórrer quilòmetres per poder assistir a un centre que el pugui atendre adequadament”.
Moltes famílies opten per centres privats, tot i que els preus poden ser molt elevats, amb tarifes que arriben als 290 euros setmanals. Aquestes opcions, encara que subvencionades en alguns casos, suposen un esforç econòmic important. El motiu principal que les empeny a triar aquestes alternatives és la manca d’inclusió en molts centres públics i la falta de formació del personal per atendre infants amb discapacitat. “Moltes vegades em telefonen perquè no saben com gestionar la seva conducta. No és que sigui maleducat, sinó que la seva malaltia provoca alteracions de comportament que no tothom entén”, afegeix Cati.
L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) recorda que els centres que vulguin acollir infants amb discapacitat poden accedir a serveis d’orientació i assessorament per a atendre’ls tots correctament. A més, segons confirma la directora insular de persones amb discapacitat, s’estudia incloure continguts relacionats amb la diversitat en els temaris dels cursos de monitors de temps lliure.
Aquest cas és només un exemple de la situació que viuen moltes famílies a les Illes Balears. La manca de recursos i d’estructures adaptades obliga moltes d’elles a optar per solucions privades, sempre que la seva situació econòmica ho permeti, per evitar situacions incòmodes tant per als infants com per als centres.
Segons expressen, na Cati i na Maria Francisca, parlar d’inclusió també implica parlar d’actitud. “Han de ser els infants, els mestres i els treballadors els qui incloguin i evitin el rebuig”, apunten. Com remarca Maria Francisca, “tenir un infant amb discapacitat a l’escola no és suficient per parlar d’inclusió. Ha de poder gaudir de les activitats i sentir-se part del grup”.
També ha explicat que des de la Conselleria que dirigeix ja tramita diversos expedients per incompliments greus
Fou una de les figures importants d'aquell incipient Canal 4