Illes Balears
Discapacitat visual i distància social, una barrera diària amb la crisi de la COVID-19
Juan Carlos, un usuari de la ONCE, ens conta la seva experiència
27/06/2020
Com mantenir la distància social quan no s’hi veu? Aquesta és la barrera a la qual s’enfronten diàriament les persones amb discapacitat visual des que va començar la crisi sanitària. Pels que conviuen amb cans pigall tampoc no és fàcil, ja que no estan entrenats per mantenir les distàncies. A més, l’ús de guants els impedeix orientar-se amb les mans.
“Intentam fer el possible per no acostar-nos a la resta de la gent, però sent cec és impossible”. Aquestes són les paraules de Juan Carlos, un jove que té una discapacitat visual des dels 28 anys. Ell i la seva cussa Abay són la parella perfecta, però la crisi sanitària i l’arribada de la “nova normalitat” els ha enfrontat a problemes als quals no estaven acostumats. El més complicat assegura, mantenir la distància de seguretat.
De fet, impossible és la paraula que més ha emprat Juan Carlos per definir la “nova realitat” de les persones amb discapacitat visual. A les dificultats diàries a les quals s’enfronten, s’hi afegeixen les noves mesures de prevenció.
La Fundació ONCE ha promogut ajudes al col·lectiu durant els mesos de confinament. Molts voluntaris han fet compres als supermercats per als usuaris de la fundació. Segons l’organització, la solució a les barreres que viuen diàriament és clara. El delegat territorial a les Balears, Josep Vilaseca, creu que el més important és conscienciar la gent i la col·laboració ciutadana.
A més, tot i veure-ho complicat, el col·lectiu aposta per posar marques tàctils en terra de les grans superfícies.
27/06/2020
