Molts de vosaltres haureu sentit qualque cosa sobre el col·lapse de carreteres de la Península aquests darrers dies, els rècords de temperatures sota zero que s’han registrat als Estats Units o la capa de neu amb la qual es va despertar el desert del Sàhara fa pocs dies. Amb tot, més d’una veu s’ha alçat per qüestionar el canvi climàtic, entre elles la de Donald Trump. En parlam:
Idò bé, més enllà d’aquestes nevades, el que hem de dir primer de tot és que som a l’hivern, i a l’hivern, neva. És veritat que enguany la neu ha caigut amb molta intensitat i ens ha deixat imatges espectaculars, però també hem de tenir una cosa en compte: fa 20, 30 o 40 anys no teníem xarxes socials ni tantes estacions meteorològiques per poder recollir l’enorme quantitat de dades que sí que podem recollir avui dia.
Què vull dir amb això? Que avui podem accedir al que està passant pràcticament a qualsevol part del món amb relativa facilitat. Per ventura, l’any 1975, si hi haiva una nevada històrica a qualque redol dels grans llacs dels EUA només ho sabien els que habitaven aquelles zones. Avui dia, les imatges donen la volta al món.
Efectivament, la Terra s’escalfa i ho seguirà fent. Ara bé, com ho fa? Idò ho fa sobretot més a prop dels pols i a l’estiu, primavera i tardor (estacions que es fan més llarges), mentre que l’hivern, certament, resisteix (tot i que s’escurça). Dit això, el que hem d’esperar és que aquestes properes setmanes continuï nevant, entre d’altres coses perquè, com vos he contat, és el que toca.
Però si sortim de l’hivern, –uep!-, la cosa ja canvia. De fet, les dades globals escarrufen. Segons ens informava la NASA, aquests darrers anys gairebé ja hem superat amb 1ºC la temperatura mitjana del segle passat, i anam decididament cap als 2ºC, que era el llindar que es va pactar al Tractat de París com a límit que no s’ha de superar per garantir un futur sostenible per a tots.
És possible encara acabar amb el canvi climàtic? Aturar-lo és molt difícil, ja que els gasos d’efecte hivernacle una vegada els emetem poden arribar a passar 100 anys a l’atmosfera, però sí que podem frenar-lo, desaccelerar-lo. En mans de tots nosaltres estan petites accions diàries: reciclar, no emprar més energia de la necessària, agafar transport públic, comprar productes de les nostres illes, etc.
Viure en un futur sostenible encara és a les nostres mans. No deixem passar l’oportunitat ara que hi som a temps.
