Diumenge, 19 d'octubre de 2025
Illes Balears
L'habitatge és un factor determinant per entendre les diferències territorials de renda a Mallorca
18/10/2025
La desigualtat és un fenomen que es reflecteix en el territori. Les darreres dades de renda del Ministeri d’Hisenda mostren diferències notables entre municipis de les Illes Balears: comparativament, Eivissa i Formentera són les illes amb més municipis de renda alta, és a dir, aquells que superen els 33.000 euros de renda bruta mitjana per contribuent. Mallorca es troba en una situació variada, agrupa els municipis més rics i els més pobres, mentre que Menorca només té un municipi dins la franja alta.
A Menorca, el municipi amb més renda és Sant Lluís, que se situa per damunt la mitjana insular. En canvi, a Ferreries, as Migjorn Gran i a Alaior, la renda mitjana per contribuent no arriba als 28.000 euros bruts anuals. Unes diferències que també mostren l’activitat econòmica i la dinàmica poblacional de l’illa.
A les Pitiüses, l’únic municipi que no supera els 31.000 euros de renda bruta mitjana és Sant Antoni de Portmany. La resta són de renda alta, i destaca per damunt de tots Sant Joan de Labritja, amb una renda mitjana superior als 37.000 euros. Tot i això, aquestes dades no tenen en compte el cost de la vida —especialment elevat—, a totes dues illes.
A Mallorca, la gran majoria dels municipis de renda alta es troben a les zones de la serra de Tramuntana i del Raiguer més properes a Palma. Esporles encapçala la llista com el municipi més ric de les Balears, amb més de 45.000 euros bruts per contribuent. Al costat contrari, Son Servera i Capdepera, a la comarca de Llevant, són els únics que no arriben als 26.000 euros.
Més enllà d’aquestes xifres, les dades d’Hisenda permeten veure d’on provenen aquestes rendes, una informació clau per entendre les causes de la desigualtat i la pobresa a les Illes. L’habitatge s’ha convertit en un dels factors clau per entendre les diferències territorials de renda a Mallorca.
La renda que declaram a Hisenda pot provenir de fonts molt diverses, però el gruix correspon als ingressos del treball, és a dir, els salaris. S’hi sumen les rendes del capital, com els interessos bancaris, els dividends i els lloguers, i també les activitats econòmiques dels autònoms o els guanys patrimonials per la venda d’immobles.
Les dades d’Hisenda permeten veure aquestes diferències fins i tot dins Palma. A Sant Jaume, la barriada amb la renda més alta de la ciutat, les rendes per la feina només representen un 43% dels ingressos, mentre que les del capital i els guanys patrimonials freguen el 45%. A Son Cladera, una de les zones més humils, el panorama és ben diferent: les rendes del treball superen el 85%, i les del capital o patrimonials no arriben al 6% del total. Per a la Xarxa Europea Contra la Pobresa, aquesta situació hauria de dur a un canvi de rumb.
A les Pitiüses, la Conselleria d'Educació, a través d'Emergències, ha recomanat a les famílies cercar els seus infants a les escoles abans del migdia
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
Es tracta d'un ciutadà francès de vacances a l'illa
La saturació del terreny, després dels ruixats del 30 de setembre, ha fet empitjorar la situació arran de les pluges d'aquest cap de setmana
