El 23 i el 25 de juliol són els dies cabdals del calendari per a la investidura de Sánchez

Si no s'arribàs a un acord s'haurien de repetir eleccions generals i se celebrarien dia 10 de novembre

La sessió d’investidura començarà demà a les 12 del migdia amb el discurs del candidat Pedro Sánchez.Després seguiran l’horabaixa les intervencions dels grups parlamentaris. La primera votació es farà dimarts dia 23 de juliol. Aquest dia, Pedro Sánchez necessita majoria absoluta, és a dir, 176 vots a favor dels 350 diputats que hi ha al Congrés.

De moment, Sánchez no té confirmats tots aquests vots. Si no obté el suport de la cambra dimarts, es faria una segona votació 48 hores després. Seria el dijous 25 de juliol. Aquí Sánchez només necessita majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.

Si en la segona votació no obté tampoc el suport de la cambra comença un compte enrere que acaba el 23 de setember. Si aquest dia no s’ha arribat a un acord per a la investidura, es convocarien noves eleccions generals que es farien dia 10 de novembre.

En cas d’arribar a aquest escenari, no seria la primera vegada que es repetissin uns comicis a Espanya.

El camí cap a la primera repetició de les eleccions generals a Espanya començà quan Mariano Rajoy no es presentà a la investidura en no comptar amb els suports necessaris dins l’hemicicle conformat pels resultats de les eleccions de dia 20 desembre de 2015.

Pedro Sánchez aleshores va ser qui va rebre l’encàrrec del rei per formar govern. La seva investidura, però, finalment va ser fallida. No va fructificar les negociacions ni amb Ciutadans ni amb Podem.

Es convocaren noves eleccions per al 26 de juny de 2016. Els resultats d’aquells comicis deixaren novament un Parlament sense majories suficients. En aquesta ocasió, Rajoy, que va pujar en nombre de vots, sí que va presentar la seva candidatura. Per acabar sent investit president el 29 d’octubre, però, necessità l’abstenció del Partit Socialista, fet que generà una greu crisi interna dins el PSOE.

La investidura de Rajoy, però, va acabar poc més d’un any després amb una moció de censura per part del partit socialista.