Illes Balears
Es reclama que la inscripció del nounat mort també sigui possible al Llibre de Família
13/08/2023
Detalls que evoquen a Hugo, un nounat sense vida, que els seus pares mantenen en el record en el capítol 'Reconéixer el buit' del programa Zoom d'IB3TV
47En haver donat a llum el seu infant sense vida, la mare Cati Carbonell va poder escriure el nom de la filla que no veuria créixer a l’urna on guardà les cendres de la incineració. No va poder fer-ho, però, al llibre del Registre Civil perquè “un nounat mort (tres de cada 1.000 embarassos) no té dret a res, ni al seu nom”, diu Cati. Fins ara que el canvi de la llei ha permès crear “l’arxiu de nascuts sense vida després de 6 mesos de gestació” (realment, 28 setmanes); un canvi legislatiu que s’ha torbat 12 anys a aprovar-se i és el consol per a mares – i pares- a poder anomenar oficialment la criatura de la mateixa manera que si hagués sobreviscut sense haver de conformar-se a fer-ho en el “llistat de criatures abortives”. Tenen un termini de dos anys per iniciar el tràmit, sense importar la data de defunció.
“Aquell nin que és d’un pare i una mare té una identitat al qual fins ara se li restava i que ara l’administració acompanya i fa real… A més, el pare no figurava com a tal al registre d’avortaments; i lògicament també ells tenen el seu procés de pèrdua, sovint insuficientment reconegut”, exposa la doctora Ana Filgueira, de la Unitat Neonatal de l’Hospital Son Llàtzer, on atenen entre una i dues morts perinatals cada mes i disposen d’un equip d’acompanyament tot i reconèixer que són necessaris més recursos per oferir un suport complet a les famílies.
Però no és suficient, relata Carbonell: per què no també poder inscriure’l al Llibre de Família? “Hem tengut una filla que és la segona i no és al llibre després del nostre primer fill; i, si en tenim un altre, serà oficialment el segon obviant la nina”.
Irene Reigada explica que, en el seu cas, mentre pel seu marit el tràmit de l’alta al Registre Civil era un simple tràmit, per a ella era important: “era imprescindible per treure el cos del meu fill de l’hospital i poder dur-lo a la funerària perquè l’incinerassin sent una persona i no simplement un fetus”. Tampoc la “paperassa” burocràtica necessària per a la gestió a terme no ha estat obstacle perquè Margalida Munar aconseguís que la seva filla passàs de ser “un fetus” a ser “Margalida Ramis Munar”, fet pel qual “val la pena omplir cinquanta milions de papers”.
Però, i què passa amb la resta? Els que han mort abans d’arribar als 180 dies i que, segons la psicòloga i fundadora del grup de suport Estels del cel, Iria Sanz, són el 60 % dels casos. “Hi ha hagut el debat de per què un nadó no pot ser anomenat simplement perquè hagi nascut tres dies abans que un altre”, diu Sanz. Ho corrobora qualcú que ha passat per l’experiència en primera persona, Malén Gomila, mare que ha perdut més d’un nadó i en diferents etapes de gestació. “Per mi, tots són fills meus; sé que donar-los un nom, registrar-los oficialment a tots, és un poc difícil, però m’agradaria tenir qualque cosa, un reconeixement… Crec que tant se fa les setmanes o dies que tengui; si uns pares necessiten que pugui ser enterrat o incinerat, se li hauria de poder posar un nom”. En el cas d’Ari Gamonal, tres setmanes de menys “o cinquanta grams” del fill gestat li impedeixen acollir-se al canvi legislatiu perquè al seu informe mèdic d’ingrés hospitalari no hi ha la consideració d’haver parit un nadó sinó un fetus.
13/08/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
