El Congrés reprèn aquest dimarts la supressió de l’aforament dels polítics illencs, pendent des de 2018

La seva tramitació es va veure frenada per la doble dissolució de les Corts Generals a l'any següent

El Congrés reprendrà aquest dimarts la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Balears per a suprimir els aforaments dels diputats autonòmics i membres del Govern, un canvi impulsat en 2018 però que la seva tramitació es va veure frenada per la doble dissolució de les Corts Generals a l’any següent.

El Parlament va aprovar per unanimitat aquesta reforma al novembre de 2018 en entendre que el fur dels polítics és percebut per la societat com “un privilegi que distorsiona el principi d’igualtat” de tots els ciutadans davant la Justícia.

Com marca la llei, la proposició de llei de reforma estatutària es va remetre al Congrés per a la seva ratificació definitiva. Encara que la cambra baixa va arribar a prendre-la en consideració, tot es va interrompre a conseqüència dels processos electorals de 2019 i ara la tramitació ha de començar de nou a Madrid.

Així, aquest dimarts la reforma tornarà al Ple del Congrés per al debat de la presa en consideració, que arrencarà, com sol ser habitual en aquesta mena d’iniciatives, amb la defensa de la iniciativa per part dels membres d’una delegació triada pel Parlament balear i que conformen Juan Manuel Lafuente (PP), Juli Dalmau (PSOE) i Josep Castells, del Grup Mixt-MÉS per Menorca.

No s’esperen sorpreses i la proposició de llei seguirà la seva marxa en les Corts Generals amb la idea de completar la tramitació en els pròxims mesos.

La supressió d’aforaments a Balears, que afectarà els 59 diputats del Parlament i als membres del Govern, segueix el camí d’altres reformes estatutàries que han passat pel Congrés en els darrers anys. Les Canàries, Múrcia i Cantàbria també van modificar els seus respectius textos estatutaris per a acabar amb aquesta protecció.

El debat sobre l’aforament dels polítics va cobrar protagonisme estatal després de la moció de censura de 2018 quan l’Executiu de Pedro Sánchez va anunciar que estudiaria una reforma constitucional per a eliminar-lo en tot el país, però la idea no va arribar a traduir-se en una proposta.