Els primers fer referència per a explicar la seva postura al “interès superior del menor”, a la condemna a l’exparella de Rivas i pare dels nens per un delicte de lesions en l’àmbit familiar o a declaracions realitzades pel fill major de la parella en seu judicial en les quals “manifesta el seu desig de viure amb la mare i els maltractaments del pare”.
Els segons creuen que si aquesta mesura de gràcia s’administra “sense atendre circumstàncies veritablement distintives, relacionades per descomptat amb criteris d’equitat”, es veuria afectada “la generalitat de la norma i el dret a la igualtat de tots els ciutadans”.