X

El Constitucional dubta que les comunitats autònomes puguin recórrer contra la llei d’amnistia

Quan una comunitat recorre contra una norma davant el TC, el primer és estudiar si compleix els requisits per a la seva admissió a tràmit

16/09/2024

El Constitucional dubta que les comunitats autònomes puguin recórrer contra la llei d’amnistia

Imatge d'arxiu.

22

El Tribunal Constitucional (TC) dubta que les comunitats autònomes estiguin legitimades per a recórrer la llei d’amnistia i que la norma afecti el seu “àmbit d’autonomia”, per la qual cosa ha encarregat un informe per a decidir si estan capacitades per a impugnar aquesta llei estatal, que serà clau per a la seva admissió a tràmit. Fonts jurídiques informen l’agència Efe que els dubtes es projecten sobre els 16 recursos presentats per les comunitats autònomes, 15 d’elles governades pel PP, com és el cas de les Balears, a més del recurs del Govern de Castella-la Manxa, com ha avançat El País.

Ara bé, les fonts destaquen que no hi ha res extraordinari a sol·licitar en aquest informe perquè quan una comunitat recorre contra una norma davant el Constitucional, el primer és estudiar si compleix els requisits per a la seva admissió a tràmit, com marca la llei. D’acord amb la Llei del Tribunal Constitucional i a la mateixa Carta Magna, un dels requisits quan una comunitat autònoma recorre contra una llei estatal és que “la llei ha de tenir una incidència en l’àmbit de l’autonomia”, de manera que el futur dels recursos contra l’amnistia està condicionat a complir amb aquesta qüestió. El que ocorre és que les CCAA no acostumen a estudiar lleis estatals, però això no implica que hi hagi res estrany, només que cal valorar si les comunitats tenen competència o no per a presentar aquest tipus de recursos, precisen les fonts.

El recurs de les Corts d’Aragó, que ha recaigut en la magistrada progressista Laura Deu, serà el primer que abordarà aquesta qüestió i, per tant, el que marcarà la línia a seguir per a la resta. Per a això es farà un informe d’admissibilitat que serà portat a Ple, òrgan al qual correspon prendre la decisió. No obstant això, les fonts deixen clar que el tribunal ni suspèn ni aparca els recursos, sinó que hi ha uns terminis i uns requisits a l’hora d’estudiar aquests recursos, per la qual cosa plantejarà si “aquest informe entra dins de la normalitat” abans de decidir sobre la seva admissió.

El Constitucional té en cua les impugnacions presentades pels dotze governs autonòmics del PP (les Illes Balears, Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana, Galícia, Aragó, Múrcia, Castella i Lleó, Extremadura, Cantàbria i La Rioja) i tres parlaments autonòmics amb majoria del mateix signe: Aragó, Múrcia i Cantàbria.

Diversos d’ells demanen recusar el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, la magistrada Laura Díez i l’exministre de Justícia i magistrat Juan Carlos Campo (ja apartat una vegada que el Ple ha acceptat la seva abstenció), la qual cosa alteraria l’actual equilibri de forces entre progressistes i conservadors i donaria majoria al bloc que, en principi, és més partidari d’anul·lar la llei per inconstitucional. L’altre recurs presentat davant el TC és el del Govern de Castella-la Manxa, presidit per Emiliano García-Page, l’únic baró del PSOE que ha recorregut contra el text.

Notícies relacionades >

16/09/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT