Parlam amb una conductora de vehicle elèctric. És na Trini Avilés. Fa només un mes que el té. Diu que es va decidir després de fer números i veure que es podia arribar a estalviar uns 90 euros al mes. Però tenir un punt de recàrrega a la seva feina va ser, també, clau per la comoditat que això suposa. Ara, ja ha començat els tràmits per instal·lar-ne un a la seva plaça de pàrquing del garatge de la finca. Per fer-ho no és necessari el permís de la comunitat de veïnats, només fa falta comunicar-ho. Posar un punt de recàrrega particular costa a partir dels mil euros, depenent de la complexitat de la instal·lació.
A dia d’avui, les Illes no estan encara preparades per tenir un parc automobilístic 100% elèctric, però la base perquè això sigui possible, diuen els instal·ladors, ja hi és. Asseguren que som la comunitat amb més punts de recàrrega per habitant i que de cada any es doblen el nombre de particulars que n’instal·len a ca seva.
Però el principal entrebanc per fer més extensiu l’ús del cotxe elèctric continua sent el preu. De mitjana, surt, ens diuen a Dibauto, uns 6 mil euros més car que un vehicle de combustible. Se’n fabriquen manco i això, juntament amb el cost de la bateria, n’encareix el preu final. Les ajudes públiques propicien l’augment de les vendes, però encara són mínimes. Només suposen un 1% del total de vendes que es fan a Espanya. L’any passat en foren uns 2.000.