Primera intervenció de l’helicòpter Milana dels Bombers de Mallorca a un incendi a Manacor
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona

Diverses plataformes ecologistes han organitzat dues projeccions a sa Riera amb col·loqui posterior amb el director
El documental Vidas irrenovables, naturaleza o miseria reuneix quaranta-set testimonis, majoritàriament del món rural, per explicar els impactes negatius que grans projectes d’energia renovable tenen en els seus negocis, terres o vides. També s’aporta la perspectiva de l’àmbit científic. Així ho ha explicat el director i productor de la pel·lícula, Francisco José Vaquero. Insisteix que en cap cas estan en contra de les renovables, però sí de la manera com s’està duent a terme la transició energètica per part de les administracions. “El que podria ser una oportunitat pels territoris i pel medi ambient s’està convertint en tot el contrari, en una estocada als territoris rurals”, sosté Vaquero.
Vaquero i el seu equip han estat rodant durant un any per recopilar una setantena de testimonis. D’aquests, quaranta-set apareixen al documental amb l’objectiu de reflectir que es tracta d’una problemàtica global i que “el modus operandi és el mateix arreu”.
Aquest és un projecte de la productora Metáfora Visual, 100% autofinançat. L’objectiu és informar sobre allò que passa en aquest àmbit arreu del territori de l’Estat espanyol així com donar suport a totes les persones i entitats que lluiten per una transició energètica més sostenible. Precisament la plataforma illenca Renovables sí, però així no! és qui ha organitzat dues projeccions amb col·loqui amb el director de Vidas irrenovables. A Mallorca actualment hi ha 66 centrals fotovoltaiques en rústic en tramitació
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari