Deixar enrere la família, els amics, el dia a dia en què t’has criat, per cercar una altra vida allunyat de casa. Tothom que ho experimenta transita un dol migratori, un malestar derivat de tots aquests canvis. Tot i no ser una malaltia, la solitud és un dels factors que més l’agreugen. És per això que agrupacions de migrants emfatitzen la necessitat de compartir en col·lectiu.
D’altres, se centren específicament en l’aspecte emocional. És el cas del grup de dones d’Abya Yala, un cercle en què donar a conèixer les seves experiències vitals. Un entorn de confiança que permet mitigar l’angoixa que genera, per exemple, no veure complides les expectatives laborals que varen motivar la migració. O també, poder compartir abusos sexuals patits en arribar al país de destinació. Un secret amagat per por a les conseqüències de denunciar i a no ser creguda.
Davant solucions basades en el consum de medicaments antidepressius, generar comunitat permet afrontar el dol migratori a partir de la comunicació, l’afecte i la comprensió mútua.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros