X

‘El fill de l’italià’, la història dels mariners italians bombardejats pels nazis que es refugiaren a Menorca

L'obra de Rafel Nadal, premi Ramon Llull de Novel·la, explica l'odissea d'aquests soldats durant la Segona Guerra Mundial

02/04/2019

‘El fill de l’italià’, la història dels mariners italians bombardejats pels nazis que es refugiaren a Menorca

Rafel Nadal, guanyador del Ramon Llull de Novel·la.

18

Sabíeu que l’any 1943 mig miler de mariners italians van acabar refugiats a Maó? Eren els supervivents d’un sagnant bombardeig nazi en venjança per l’armistici que acaben de signar els països aliats. Menorca va ser la primera aturada d’una odissea que els va tenir reclosos a Caldes, a Girona , durant gairebé un any. De la seva història, de les seves relacions, ens parla ‘El fill de l’italià’, el darrer llibre de Rafel Nadal, guanyador del Ramon Llull de Novel·la.

Una història fascinant, de supervivents de mar, de supervivents de terra, que ens mostra una postguerra de misèria, de pors, de repressió… però també de ganes de viure, de cançons i siulos, de cossiols de clavells, d’amor i de dones que no varen defallir ni un instant. “Al minut després d’acabar la guerra, la dona s’ha de posar en marxa per tirar endavant la casa, per tenir cura de tots els afers de la llar, per treballar, si era pagesa al camp, si era d’una zona més urbana, a la fàbrica tèxtil… I la dona, a més, ha d’administrar la misèria de la casa, perquè és la dona la que sempre ho fa… La dona també es cuida de dirigir intel·lectualment la família, és la que decideix que els nins estudiïn i la que estreny i pressiona els homes perquè els nins estudiïn. Jo crec que tot això ens ho han explicat molt poc”, ha dit l’autor a IB3 Ràdio.

La Joana és aquesta dona forta, en Ciro l’amor inesperat, i en Mateu, el fill de l’italià que cerca les seves arrels… Un argument, nascut de fets històrics, que arribà a Nadal a través d’un participant d’un club de lectura. Caldes és l’espai que pren més protagonisme al relat, però Maó hi juga, també, un paper fonamental. “Hi va haver una relació de solidaritat, tot i que també de confrontació pel dia a dia i la necessitat de sobreviure. I també perquè un miler d’al·lots, sis-cents en el cas de Maó, passejant pel poble i a aquesta edat…, doncs lògicament va crear una petita revolució”.

Al cementeri de Maó resten els cossos d’aquells que no varen sobreviure i, assegura Nadal, es mantenen també encara vius els vincles entre els descendents dels refugiats i els menorquins que els acolliren. A Maó, i també a Pollença i Sóller, on arribaren altres mariners després d’enfonsar les seves naus per no ser requisades.

Per tot plegat, Nadal confia a poder presentar el llibre, la cinquena novel·la d’aquest periodista de llarga trajectòria, ben aviat a les Balears.

02/04/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT