El fum dels grans incendis forestals del Canadà arriba a les Balears

Un viatge de 7.000 quilòmetres per les capes mitjanes i altes de l'atmosfera

Aquests darrers dies a Balears el cel ha estat enterbolit, blanquinós, amb el sol retallat i l’ambient poc clar. Podríem pensar que és un episodi típic de l’arribada de pols africana, però no és així. La causa l’hem de cercar a 7.000 quilòmetres de distància: l’onada d’incendis forestals que fa setmanes que cremen al Canadà en una de les pitjors campanyes que es recorden.

La matèria generada per la combustió de boscos sol dispersar-se, però la magnitud d’aquests incendis no ho ha facilitat. A principis del mes de juny el fum va començar a afectar greument el Canadà i els Estats Units, i deixava imatges impactants de ciutats com Mont-real, Toronto, Washington i Nova York envoltades d’una boirina ataronjada. A Nova York, de fet, el passat sis de juny es va registrar la pitjor qualitat de l’aire del món, un risc per a la salut que va fer que molts ciutadans tornassin a posar-se la mascareta.

Però el fum no s’aturà al continent americà. Es traslladà cap a l’est seguint el moviment de les capes mitjanes i altes de l’atmosfera, travessant l’Atlàntic i arribant a Europa. Com és possible, això? Les partícules en suspensió ascendeixen i quan arriben a l’altura del corrent atmosfèric s’enganxen al flux de vent i viatgen a gran velocitat amb el corrent en jet en aquesta direcció. Ahir, el fum ja tocà la península Ibèrica i les Balears, però es preveu que a partir de divendres ja no afectarà ni la Península ni la Mediterrània Occidental. I és així com un fenomen que té lloc a milers de quilòmetres acaba afectant l’altre cap de món.

Els experts adverteixen que, amb el canvi climàtic i l’escalfament global, els grans incendis forestals es donaran amb més freqüència. I que calen mesures preventives de gestió dels boscos perquè els equips d’extinció tenguin una oportunitat per apagar aquests incendis de darrera generació, extremadament violents.