Polèmica a la World Travel Market pels preus turístics d’Eivissa

El fum dels incendis de Califòrnia arriba a les Balears

El fum procedent dels incendis forestals produïts a la costa oest dels Estats Units ha viatjat gairebé 10.000 km fins arribar a les Illes

Els dos darrers dies, si heu fet una ullada al cel a darrera hora de la jornada i a primera hora del dematí, haureu vist una espècie de tels, que volen semblar niguls alts anomenats cirrus. Però res a veure, es tracta de fum! Fum procedent dels incendis forestals produïts a la costa oest dels Estats Units i que ha viatjat gairebé 10.000 km fins arribar a les Balears.

Per entendre aquest peculiar fenomen, cal posar una mica el context damunt la taula.

El 2020 serà recordat meteorològicament als Estats Units, entre d’altres afers, per les altes temperatures i les ones de calor extremes que han afectat principalment la meitat oest del país.

Segons la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration, en anglès), l’estiu meteorològic, comprès entre els mesos de juny i agost (ambdós inclosos), ha estat el quart més càlid i el tercer més sec d’ençà que es tenen dades d’aquesta regió.

La temperatura mitjana del mes d’agost als EUA ha estat de 23,7ºC, la qual cosa representa un 2’6 ºC per damunt de la mitjana del segle XX. 

De fet, Arizona, Califòrnia, Colorado, Nevada, Nou Mèxic i Utah experimentaren l’agost més càlid de la seva història. Tant és així, que a Phoenix (capital de l’Estat d’Arizona)  la temperatura mitjana no va baixar dels 37ºC!!

D’altra banda, aquest mateix any s’ha registrat una temperatura de 54’4 ºC a la vall de la Mort a Califòrnia, que si acaba verificant-se serà la temperatura més alta registrada mai als EUA durant el mes d’agost i prop del rècord mundial en qualsevol època de l’any. De fet, el rècord mundial continuaria quedant a casa, perquè fou a una estació de la vall de la Mort on el 7 de juliol del 1913 es registraren 56’7ºC. Segurament el més semblant a l’infern.

Aquestes condicions de calor extrema i sequera perllongada afavoreixen la pèrdua d’humitat en la vegetació i, per tant, són les responsables immediates de proporcionar un combustible molt inflamable.

A banda d’aquest escenari molt preocupant, s’hi va afegir un episodi de tempestes seques que el 17 d’agost generaren multitud de llamps sobre la zona de Califòrnia, originant així, els primers incendis forestals de categoria.

Les altes temperatures, la baixa humitat i els forts vents han originat que els focs s’hagin estès incontroladament des de Califòrnia fins als estats d’Oregon i Washington.

Les dimensions d’aquests incendis són impressionants i es configuren com una de les grans catàstrofes ambientals. A dia d’avui, han cremat més d’1.375.000 hectàrees, la qual cosa equival 15 ciutats de la mida de Nova York, o al voltant de 3’7 vegades la mida de Mallorca sencera. Malauradament, aquests incendis han deixat ja més de 25 víctimes mortals i milers de persones evacuades. A més, amb els valors actuals se supera amb escreix el rècord anterior de superfície cremada a la costa oest dels EUA assolit al 2018 en prop de 800.000 hectàrees.

Com és evident, tots aquests focs generen l’emissió de moltíssimes partícules d’aerosols (fum) a l’atmosfera que són mogudes pel règim de vents zonals. La immensa quantitat de fum ha deixat el cel cobert a moltes ciutats i amb una qualitat de l’aire pèssima.

I perquè veim fum d’uns incendis que es troben milers de km de les Balears?

El motiu és clar. Part d’aquesta massa d’aerosols és absorbida pels sistemes de baixes i altes pressions que es configuren a la zona, de fet, a la imatge satèl·lit veim com, durant les darreres hores, aquests aerosols s’enrosquen a una borrasca situada al ponent de la costa americana. D’aquesta manera, una part d’aquest fum s’ha dirigit cap al Pacífic nord i una altra part ha agafat tal altitud que ha quedat immersa dins el corrent en jet (jet stream polar, en anglès) i ha viatjat cap a l’est, creuant tot el continent americà i tot l’atlàntic nord fins arribar a Europa.

Què és això del corrent en jet (o jet stream polar, en anglès)?

Es tracta d’un corrent que circula a gran velocitat i que se situa entre els 7 i 12 km d’altitud respecte al nivell de la mar, creuant d’oest a est tot el planeta i separant masses d’aire de temperatures molt diferents. En aquest cas, actua a mode de cinta transportadora d’aire i del fum que hi ha quedat embegut.

Tal i com preveia la NOAA, el fum immers dins aquesta circulació de vent va arribar el divendres 11 a Noruega creuant més de 9.000 km i posteriorment deixant-se veure a la Mediterrània. Un cop va arribar a Europa, aquest fum es va veure atret per la circulació de la DANA que ens ha afectat aquests darrers dies i que, a hores d’ara, encara es troba relativament activa cap al sud d’Itàlia. Els aerosols han seguit una trajectòria en direcció a la Mediterrània creuant França, passant pel Cantàbric, canalitzant-se per la vall de l’Ebre i finalment arribant a les Balears i al nord d’Àfrica.

Aquest fum ha estat més bo d’observar durant la posta de sol i l’albada, per la inclinació de la llum solar incident sobre les partícules.

Aquest esdeveniment no és únic en la història, ja que no és el primer cop que s’observen partícules de fum a les Balears procedents d’incendis molt llunyans. Si bé és cert, aquest cop s’ha produït amb una important densitat i això no és gaire habitual.

Imatge satèl·lit del fum procedent de Califòrnia: https://twitter.com/MiquelSalamanca/status/1304842590852964353?s=20

Redacció: Tomàs Salom

Fotografia en portada: Rut Franganillo – Muleta

El Temps

Comentaris:

(*) Camps obligatoris