Montero proposa la creació d’un fons que compensi els ajuntaments sense romanents

La ministra d'Hisenda ha insistit que el Govern atendrà el finançament d'ajuntaments i comunitats autònomes davant la crisi econòmica que ha deixat la COVID-19, sigui via ingressos fiscals o bé via dèficit o transferències directes

La ministra d'Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero/ J.J Guillén (EFE)

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, proposarà als partits la creació d’un fons que compensi als ajuntaments sense romanents o que es trobin en crisis per la caiguda d’ingressos i ha avançat que les entitats locals tindran uns lliuraments a compte per a 2020 actualitzades al creixement del 1,6% del PIB, igual que es va fer amb les comunitats autònomes.

“Hauran de comptar amb un fons que els permeti compensar aquesta caiguda d’ingressos, incorporar les ajudes al transport i actualitzar els lliuraments a compte dels ajuntaments com vam fer amb les comunitats autònomes”, ha dit Montero en una entrevista a EFE, en la qual ha confiat que pugui tancar amb els grups polítics una proposta “en els pròxims dies”.

Amb aquest fons es pretendria també “pal·liar la caiguda d’alguns dels tributs vinculats a l’activitat econòmica que ara els ajuntaments estan sofrint”, ha reiterat.

La ministra ha assenyalat que cal treballar sobre la part del decret llei que va ser rebutjat al setembre pel Congrés i que incloïa un fons de 5.000 milions d’euros per a distribuir entre els ajuntaments, que ara caldrà “modular” atès que les corporacions locals podran utilitzar sense límit els seus romanents enguany i el que ve, en cancel·lar-se les regles fiscals.

Montero ha explicat que ja no té sentit que dels 5.000 milions, el 60% es reparteixi per població i el 40% per als ajuntaments amb superàvit, ja que “ara és evident que els romanents estan alliberats”. “Haurem de recuperar l’altre percentatge que permeti als ajuntaments amb més necessitats, que són els que tenen menys romanents, els arribi un volum de recursos suficients perquè els seus comptes públics puguin ser mínimament raonables d’aquí a l’any que ve”, ha incidit.

A més, ha assenyalat que l’actualització de lliuraments a compte de 2020 a les entitats locals serà conforme al creixement previst de l’economia abans de la pandèmia, de l’1,6%.

La ministra ha insistit que el Govern atendrà el finançament d’ajuntaments i comunitats autònomes davant la crisi econòmica que ha deixat la COVID-19, ja sigui via ingressos fiscals o bé via dèficit o transferències directes.

En aquest sentit, Hisenda permetrà una major capacitat d’endeutament per a totes les administracions en establir una referència de dèficit públic per a 2020 major del 10,34% del PIB que es va comunicar a l’abril a Brussel·les, encara que immediatament després puntualitza que la “taxa” que establirà per a 2021 contemplarà una “baixada intensa”.

Amb la suspensió de les regles fiscals, la nova referència de dèficit “és una taxa, una previsió, no és un objectiu exigible i no activaria la llei orgànica d’Estabilitat Pressupostària quan una comunitat es desvia”, ha explicat després de recordar que amb aquesta referència les administracions podran confeccionar els seus Pressupostos.

En qualsevol cas, la ministra insta les corporacions locals i autonòmiques a utilitzar els seus recursos de manera “responsable i organitzada”. “Jo crec que tots els Governs estam treballant amb aquesta prudència”, ha afegit.

També recomana mirar amb cautela les noves previsions del quadre macroeconòmic 2020-2021 que es publicarà juntament amb el sostre de despesa, ja que depenen tant d’un tractament o vacuna per a la COVID-19, com que no hi hagi un rebrot generalitzat a tot el territori nacional.

La ministra insisteix que el límit de despesa no financera o sostre de despesa per a 2021 serà “inèdit”, ja que incorporarà la primera anualitat dels fons europeus de recuperació per a una quantia que podria rondar els 20.000 milions d’euros, i que ha d’estar compassada a la capacitat d’executar els projectes.

Els diferents ministeris treballen actualment per delimitar “la capacitat d’absorció dels fons, perquè tan important és pressupostar una quantitat adequada com que finalment s’executi allò que es pressuposada”.

Les inversions lligades a aquests fons han de ser una “palanca” per al creixement econòmic i contribuir al fet que “les grans transformacions de país que probablement havíem pogut fer en una dècada el puguem fer en els pròxims tres anys”, afegeix.

Les entitats locals de Balears acumulen més de 850 milions d’euros dels romanents de 2019