Diumenge, 21 de desembre de 2025
Illes Balears
El futur executiu es trobarà tres fronts oberts amb l'Estat: la Llei agrària, la d'acció concertada i la de pressupostos per al 2019
03/06/2019
La Llei agrària i la Llei de pressupostos de la comunitat autònoma pel 2019 són les dues darreres comissions bilaterals que s’han convocat entre el govern espanyol i el balear per evitar que la norma acabi en el Tribunal Constitucional. L’executiu espanyol creu que es podrien envair competències estatals. De la Llei agrària, Madrid té discrepàncies en 3 articles i una disposició final en relació amb la definició de productes derivats d’origen agrari i la tipificació de sancions.
El tercer Pacte de Progrés ha aprovat 69 lleis i 12 decrets llei. 15 han estat qüestionades per l’exectuiu d’Espanya. Vuit durant el govern del popular Mariano Rajoy i set del socialista Pedro Sánchez. 11 de les 15 normatives que s’han posat en dubte fins ara s’han resolt amb acords d’interpretació.
No sempre, però, hi ha aquestes reunions per llimar discrepàncies. En el cas de la Llei de benestar animal, o Llei de toros, es va impugnar directament al Constitucional, la Llei de policies interins va ser el Tribunal Superior de Justícia de les Balears qui n’ha elevat el recurs i el darrer mecanisme seria si ho avalen un mínim de cinquanta diputats o senadors com és el cas de la Llei de camins públics.
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquesta darrera legislatura 81 lleis i decrets. I de totes aquestes, el govern espanyol n’ha posat en dubte 15. És a dir, l’Estat ha qüestionat el 19% de les normes aprovades a les Balears.
En total, aquests darrers quatre anys s’han celebrat 12 comissions bilaterals entre la Comunitat i l’Estat. Unes trobades que han servit per discutir, per exemple, la Llei de transport terrestre, la Llei de compilació de dret civil, la d’urbanisme, la d’habitatge, seguretat i salut en el treball, suport a les famílies o la Llei d’ampliació d’equipaments públics. Després de les negociacions, en 11 casos, s’ha aconseguit un acord interpretatiu. És a dir, que en aquestes 11 normatives s’ha aconseguit evitar el recurs de l’Estat davant el Tribunal Constitucional.
Però, en canvi, hi ha una llei que no s’han aconseguit avenir. Es tracta de la Modificació de la Llei d’avaluació ambiental. El punt de discòrdia està focalitzat en què el govern de Pedro Sánchez creu que les obres que l’Estat executi en instal·lacions pròpies dins territori balear, no han de passar l’avaluació d’impacte ambiental. Aquesta llei, de moment, és l’única que està impugnada i ara s’està en espera que el Tribunal Constitucional dicti sentència.
Ara mateix, falten per celebrar-se tres comissions entre l’Estat i les Balears. Tres trobades que encara no s’han produït però sí que estan convocades per negociar alguns punts de la Llei agrària, la Llei d’acció concertada i la Llei de pressupostos de la comunitat per al 2019. En aquest darrer punt, l’Estat posa en dubte la constitucionalitat de la carrera professional, d’alguns plusos i compensacions previstos en el text i que varen ser pactats amb sindicats.
Javier Ureña ha explicat que els conductors ja conduïen vehicles de més de 3.500 quilos quan feien feina per a l'anterior empresa
Els fets han ocorregut devers les 14.00 hores d'aquest dilluns, al carrer del General Riera de Palma
Consulta el creixement poblacional al conjunt de l'arxipèlag amb gràfics interactius
La Policia Local de Palma es troba a l'espera del certificat mèdic que confirmi la declaració de l'home, d'uns 50 anys, el qual va donar negatiu en alcohol i drogues
