societat

El Govern lliura les restes de Joan Ferrà Ferrà a la seva família

Assassinat l'agost de 1936 va ser localitzat el 2018 a la fossa comuna del cementeri de Calvià

El+Govern+lliura+les+restes+de+Joan+Ferr%C3%A0+Ferr%C3%A0+a+la+seva+fam%C3%ADlia

El Govern Balear ha organitzat al cementeri de Puigpunyent un homenatge a Cristòfol Barceló i Joan Ferrà, víctimes del feixisme, assassinats fa 83 anys i localitzats l’octubre de 2018 a la fossa del cementeri de Calvià. Tots dos, residents a Galilea, foren assassinats l’agost de 1936. Un acte molt emotiu en el qual s’han lliurat les restes mortals de Joan Ferrà a la seva família, després que han pogut ser identificades gràcies a les anàlisis d’ADN. El fill de Ferrà, de 90 anys, present a l’acte, recorda com si fos ahir com s’endugueren son pare. Ha rebut de mans de la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, i del secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, el certificat de víctima del franquisme de Joan Ferrà.

La jornada s’ha iniciat a les deu del matí amb la Caminada per la Memòria, que ha partit de Son Font, a Calvià, per arribar al migdia al cementiri de Puigpunyent, on s’ha celebrat l’acte institucional que ha acabat amb una ofrena floral.

Cal recordar que aquesta és una de les dues víctimes, juntament amb Juana Baño, que s’han pogut identificar a hores d’ara a partir de les restes localitzades al cementiri de Calvià l’octubre de 2018, fruit de les intervencions dutes a terme per la Societat Aranzadi dins el Pla d’Actuació de Fosses de 2018, impulsat pel Govern de les Illes Balears.

Fins avui, a les Illes Balears s’ha intervingut en tretze fosses, s’han recuperat les restes d’una setantena de cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d’ADN i la realització d’estudis antropològics.

Joan Ferrà i Cristòfol Barceló, assassinats i enterrats a Calvià

Natural de Puigpunyent, Joan Ferrà vivia a Galilea. Casat i amb dos fills, era jornaler de professió. Tenia 36 anys quan, dies després de l’aixecament militar, fou detingut i traslladat a Palma per ser alliberat poques hores després.

Tal com descriu l’historiador Manel Suárez, Joan Ferrà era un home inquiet i republicà, membre de la Casa del Poble de Galilea, i en tornar al poble no es va voler amagar. «Per què ho he de fer, si jo no he fet res», responia a tots els que li recomanaven que cercàs un refugi segur.

El 23 d’agost de 1936, la Guàrdia Civil va anar a cercar quatre homes del poble i els va ordenar que es presentassin a la Casa del Poble, ja en mans de la Falange. Gabriel Pujol, Pere Joan Alcover, Tòfol Barceló i Joan Ferrà pujaren al camió que els havia de dur a Palma. Però, en realitat, el camió es va dirigir a Calvià i al km 15,7 de la carretera de Palma a Calvià el vehicle s’aturà i els feren baixar encanonats pels fusells amb la intenció d’assassinar-los.

Dos dels quatre homes aconseguiren escapar; els altres dos, però, en Joan Ferrà i en Cristòfol Barceló —natural de Porreres i veí de Galilea— foren abatuts a tirs allà mateix. Varen ser enterrats al cementiri de Calvià.

Des de llavors les seves famílies no han deixat mai de cercar-los ni de reclamar la recuperació dels seus cossos amb caminades reivindicatives com la que s’ha celebrat aquest diumenge i que, per primera vegada, ha canviat el sentit —de Calvià a Puigpunyent— per assistir al lliurament de les restes de Joan Ferrà als seus familiars.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Vaca Street Art torna a Alaior, sis anys després

Els artistes Tanus, Pau Sintes o Zaca han decorat el municipi amb les seves obres

Alliberen dues tortugues marines que van arribar ferides a la costa de Ciutadella fa dos mesos

Amb aquestes, ja són 9 les tortugues marines que han arribat aquest estiu a l'illa

Una furgoneta es cala foc a la carretera general de Menorca per causes que es desconeixen

Els bombers han actuat a la zona per apagar les flames, que no han causat danys al conductor, tot i...

Un centenar de persones es manifesten a Maó contra la visita dels reis a l’illa

La protesta ha estat organitzada per les forces d'esquerra i republicanes de Menorca, amb l'excepció del PSOE, sota el lema...