La Federació Hotelera de Mallorca demana que la nova llei agrària, ara en exposició pública, no permeti un ús turístic de les explotacions, més enllà del que autoritza la nova regulació dels arrendaments vacacionals. L’entitat ha presentat una bateria d’al·legacions a aquest projecte, i ha carregat especialment contra les denominades agroestances, que sí que s’inclouen en aquesta normativa: pernoctacions de com a màxim sis places, sempre que l’activitat principal de les explotacions sigui l’agrària.
Segons denuncia la Federació Hotelera, aquesta llei permet que aquestes explotacions agràries puguin dedicar-se parcialment al lloguer turístic, botant-se l’actual normativa: “Es permet que es dugui a terme fins i tot a zones excloses als efectes a la zonificació i als planejaments. També s’exclouen els requisits ambientals i energètics mínims”; un fet, diuen, “clarament il·legal”.
ASAJA: “Perpetua un model agrari del segle XIX”
No ha estat, però, l’única organització que ha presentat les seves esmenes a aquesta normativa. L’organització ASAJA –en canvi– sol·licita que la Llei Agrària obri més el ventall i permeti als pagesos dedicar les seves explotacions a l’activitat turística, sense les limitacions que estableix aquest avantprojecte.
El gerent d’ASAJA assegura que la nova llei agrària que planteja el Govern és totalment contrària a l’interès dels pagesos de les Balears. Segons ha assegurat Joan Simonet a IB3Ràdio, no podran diversificar la seva oferta. Només es podran dedicar a l’agricultura i no, com fins ara, al turisme rural. “Un model propi del segle XIX”, ha sentenciat.
També Unió de Pagesos ha registrat una trentena d’al·legacions. Entre d’altres qüestions, reclamen que es convoquin eleccions sindicals per determinar la representació de les tres organitzacions professionals de pagesos de Mallorca. Demana –així mateix– que les anomenades cambres agràries –unes edificacions que varen construir els pagesos però que ara estan en mans del FOGAIBA; moltes d’elles, degradades– tornin al sector perquè puguin triar l’ús que els vulguin donar.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular