El Jardí Botànic de Lluc recull més de 1.100 espècies diferents

Recuperar espècies endèmiques i autòctones és un dels principals objectius del jardí, un espai creat fa prop de 50 anys i que avui dia recull espècies desaparegudes del seu hàbitat natural

Viola jaubertiana, violeta de penyal o Dafne Rodríguez són els noms d’alguns dels tresors endèmics i autòctons que podem trobar al Jardí Botànic de Lluc. Un racó del santuari creat l’any 1956 pel germà Macià Ripoll, gran aficionat a la botànica, amb el propòsit de preservar espècies que estaven desapareixent.

Una feina que, amb els anys, ha anat creixent fins a assolir les més de 1.100 espècies que hi podem trobar avui dia. N’hi ha d’endèmiques i d’autòctones de les Illes, algunes de les quals gairebé han desaparegut del seu hàbitat natural. Però també hi trobam plantes i arbres de la Península i d’arreu del món.

L’ànima del jardí és la feina de recuperació que es fa amb les espècies endèmiques i autòctones. Una tasca que comença amb la recollida de llavors i esqueixos, creació de planters i trasplantament d’exemplars. Una feina acurada, però que té els seus bons resultats.

Tot i que la majoria de les plantes estan aclimatades a les condicions meteorològiques de la Serra, s’han de prendre precaucions pel que fa a les gelades i les nevades, cobrint aquelles plantes més vulnerables a les baixes temperatures.

El Jardí consta d’una àrea de formació adreçada a escoles. El seu pròxim objectiu és la creació d’un herbari que catalogui una per una totes les espècies que hi ha.