Recuperar espècies endèmiques i autòctones és un dels principals objectius del jardí, un espai creat fa prop de 50 anys i que avui dia recull espècies desaparegudes del seu hàbitat natural
Viola jaubertiana, violeta de penyal o Dafne Rodríguez són els noms d’alguns dels tresors endèmics i autòctons que podem trobar al Jardí Botànic de Lluc. Un racó del santuari creat l’any 1956 pel germà Macià Ripoll, gran aficionat a la botànica, amb el propòsit de preservar espècies que estaven desapareixent.
Una feina que, amb els anys, ha anat creixent fins a assolir les més de 1.100 espècies que hi podem trobar avui dia. N’hi ha d’endèmiques i d’autòctones de les Illes, algunes de les quals gairebé han desaparegut del seu hàbitat natural. Però també hi trobam plantes i arbres de la Península i d’arreu del món.
L’ànima del jardí és la feina de recuperació que es fa amb les espècies endèmiques i autòctones. Una tasca que comença amb la recollida de llavors i esqueixos, creació de planters i trasplantament d’exemplars. Una feina acurada, però que té els seus bons resultats.
Tot i que la majoria de les plantes estan aclimatades a les condicions meteorològiques de la Serra, s’han de prendre precaucions pel que fa a les gelades i les nevades, cobrint aquelles plantes més vulnerables a les baixes temperatures.
El Jardí consta d’una àrea de formació adreçada a escoles. El seu pròxim objectiu és la creació d’un herbari que catalogui una per una totes les espècies que hi ha.
Durant els primers anys d'IB3, va conduir el programa 'Sa bona cuina de Paquita Tomàs'