El Jutjat de Ciutadella decreta l’exhumació de les restes dels pares de José María Olivar Despujol per una demanda de paternitat

Prohibeix d'incinerar o manipular els cadàvers dels presumptes avis de la demandant

Una dona de Màlaga de 76 anys reclama una de les herències més fabuloses de Menorca. Es tracta del llegat de José María Olivar Despujol, un dels llinatges de l’antiga aristocràcia de Ciutadella. La dona assegura que és la filla del noble. Per demostrar-ho, ha presentat una demanda de paternitat. El Jutjat de Ciutadella li ha fet cas. Ha decretat l’exhumació dels pares de l’aristòcrata.

El jutjat ordena accedir a l’exhumació de les restes òssies dels pares del noble que descansen al cementeri vell del poble com a “…últim recurs viable…” perquè “…la prova resulti idònia, necessària i proporcionada”. És una reacció a la negativa dels dos germans vius de l’aristòcrata, de més de 90 anys d’edat, a fer-se les proves d’ADN. A més, decreta, la prohibició d’incinerar i manipular els cadàvers dels presumptes avis de la demandant mentre no es dugui a terme la recollida de les mostres biològiques.

En joc, l’herència que José María Olivar, antic degà de la Junta de Caixers Senyors, deixà als seus nebots Simón Olivar Vivó i Luis Olivar O’Neill, a la seva mort, el 2018, amb 99 anys. Una fortuna de 10 milions d’euros en béns distribuïts entre Menorca, Sevilla i Barcelona, que es veuria greument amenaçada si la dona guanya la demanda de paternitat. Podrien perdre-la del tot o haver de repartir-la, en el millor dels casos, amb la dona que, com a hereva forçosa, en podria obtenir la legítima, que a Menorca equival a una quarta part de l’herència.

La història es remunta en el temps als anys 40, a Barcelona, quan la mare de la demandant i el suposat pare començaren una relació, la qual es rompé el 1945, quan la jove quedà embarassada. En el procés judicial, s’han presentat proves com la semblança física entre pare i filla o l’intercanvi de cartes entre l’antiga parella. La demandant ha començat negociacions amb fons d’inversió americans i europeus per vendre’ls les expectatives de dret sobre l’herència.