El Parlament Europeu aprova el desenvolupament d’una estratègia per a les illes de la UE

Reclama una resposta més eficaç davant els desafiaments als quals s'enfronten les illes

235

El ple de l’Europarlament ha aprovat aquest dimarts, per 577 vots a favor, 38 en contra i 10 abstencions, l’informe sobre les illes de la Unió Europea (UE). L’informe demana el desplegament de l’article 174 del Tractat de Funcionament de la UE, que estableix que les illes requereixen una atenció especial. També reclama el llançament d’un Pacte de les Illes i una agenda insular europea. En la seva elaboració hi ha participat el Govern amb el suport del president de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu, Younnous Omarjee.

L’informe reclama així mateix a la Comissió Europea que doni una resposta més eficaç davant els desafiaments als quals s’enfronten les illes de la UE, des del punt de vista econòmic, mediambiental o demogràfic.

Amb motiu del debat i la votació ha viatjat a Estrasburg la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez. “Gràcies a l’aprovació de l’informe”, ha dit, “podem reforçar les demandes de les illes europees amb una veritable política europea que tingui en compte les particularitats de cada illa i de cada conca marina”.

Durant el debat, ahir dilluns, l’eurodiputada mallorquina del Grup popular, Rosa Estaràs, ha donat suport a la iniciativa. “Des de fa molt de temps”, ha dit durant la seva compareixença al ple, “hi ha un reconeixement que la insularitat és un desavantatge estructural permanent que s’ha de compensar”.

Sánchez, sobre els PGE: “La compensació de la insularitat ha arribat per quedar-hi”

Minut de silenci a Felanitx per la dona finada durant la tempesta

Va morir aquest dimecres arrossegada per l'aigua

Desarticulada la major xarxa criminal de tràfic de drogues a Menorca

La droga entrava amagada dins de cotxes, que s'embarcaven en les línies marítimes regulars des de València o Barcelona

Més de 158.000 alumnes comencen aquest dijous el curs escolar a les Balears

Els centres públics i concertats comptaran amb prop de 19.000 mestres i professors, 224 més que el curs passat