Cent caravanes se citen al Port de Pollença per promocionar aquest tipus de turisme
L'Associació d'Autocaravanes de Mallorca apunta que és un turisme beneficiós per al comerç local
El mercat dona més valor a l'ús recreatiu que no al potencial agrícola de les propietats
Les Balears tornen a liderar l’increment de preu de les finques rústiques. En només un any, ha pujat gairebé un 8%. És el tercer any que les Balears lideren aquest augment que, en cinc anys, ha estat del 29%, segons dades del Ministeri d’Agricultura. Si el 2020 el preu mitjà de l’hectàrea agrícola a les Illes valia gairebé 16.600 euros, ara el seu valor frega els 21.400 euros, només per davall de les Canàries i de Múrcia, i el doble de la mitjana nacional.
Des de l’inici d’any, s’han venut 384 finques a les illes, una xifra que confirma la tendència a l’alça de l’interès dels inversors en el camp balear. Segons el portal de compravenda del rústic Cocampo, però, el 85% dels anuncis que es publiquen tenen un enfocament recreatiu. És a dir, al mercat, el rústic té més valor turístic que no agrícola. Les immobiliàries ho confirmen, a Menorca els llocs més cars són aquells que tenen vistes a la mar o són a prop d’una platja. En aquests casos, el preu de l’hectàrea pot arribar a superar els 100.000 euros. Pepe Carrasco, CEO de la immobiliària Ses Moreres, reconeix que el sector no està còmode amb aquesta pujada dels preus. Explica que l’adquisició d’una propietat amb més de 20 o 30 hectàrees comporta una responsabilitat sobre le territori. Afegeix, que els estrangers que les estan adquirint solen apreciar la natura i tenen projectes agrícoles.
Avui, el valor de la terra no està marcat per la seva capacitat productiva. Segons el portal Cocampo, el preu disparat de les finques rústiques es deu al fet que els grans inversors internacionals el perceben com un actiu de baix risc i estable a llarg termini. Els pagesos recorden que la terra ha de ser considerat un bé estratègic per a la sostenibilitat alimentària de les illes.
El camp menorquí està canviant de mans. Nous propietaris, majoritàriament estrangers o de fora de Menorca, que també estan introduint canvis en els cultius i en la manera de gestionar-los. Els pagesos joves, com Carlos Mayans, diuen que l’accés a la terra és cada vegada més difícil. El sistema d’anar a mitges amb el propietari, tot i que es manté avui en dia, està molt relegat al sector lleter. Mentrestant, molts dels nous propietaris opten per una pagesia assalariada i per cultius menys exigents, com l’oli i el vi. Per a Mayans, queda en entredit que aquestes produccions estiguin dirigides a l’abastiment de la població menorquina.
L'Associació d'Autocaravanes de Mallorca apunta que és un turisme beneficiós per al comerç local
La Policia Nacional el va trobar a un catamarà atracat a prop de la Llotja
És una de les més tradicionals de la Part Forana de Mallorca
La comunitat educativa lamenta la pèrdua sobtada d’un referent en la formació artística a les Balears