societat
Sis persones ferides per l’esfondrament d’un aljub a Cura
Quatre persones n'han pogut sortir i dues més hi han quedat atrapades
Illes Balears
X
El projecte LIFE observarà com afecta el canvi climàtic a la platja urbana de Cala Millor
L'objectiu és emprendre accions a partir del 2027 perquè l'arenal continuï sent un recurs ambiental i econòmic
28/01/2024
Cala Millor fa 23 anys que estudia com afecten els temporals als dos quilòmetres d’aquesta platja urbana. Amb més de 150.000 dades recollides, ara el Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç, juntament amb els científics del Sistema d’Observació i Predicció Costanera de les Illes Balears, posen en marxa el projecte LIFE Adapt Cala Millor que han presentat a FITUR. Les mesures, que elaboraran amb una metodologia científica, cerca repensar la primera línia de costa, la transformació del sistema de platges, la renaturalització de les dunes o l’eliminació dels dics. L’objectiu és evitar que la platja minvi la seva superfície.
Després d’un temporal, l’amplària de l’arenal de Cala Millor es pot estrènyer entre 10 i 20 metres a causa de les ones. Per això, s’engega aquest pla d’anàlisi dels efectes del canvi climàtic al litoral de Son Servera i Sant Llorenç del Cardassar que duran a terme els pròxims tres anys els científics del SOCIB.
Motor econòmic
Finançat amb fons europeus, l’objectiu és, amb aquestes noves dades, emprendre accions a partir del 2027 perquè la platja continuï sent el primer recurs natural i ambiental, però també el principal actiu econòmic per al nucli turístic. Per exemple, Demarcació de Costes dona permisos per un nombre determinat de gandules i para-sols en funció dels metres de cada platja. La presidenta de l’Associació Hotelera Badia de Cala Millor-Sa Coma i Gerent del Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç, Inés Batle, assegura que “tots haurem de ser generosos, i segurament, haurem de perdre qualque cosa per guanyar molt. És una manera d’intentar ser resilients cap al canvi climàtic”.
Cal destacar que la zona turística de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar té unes 35.000 places i és el tercer destí en importància de les Illes Balears. Per això es duen a terme tota classe d’accions per evitar que es compleixin les pitjors previsions: que el municipi podria perdre entre un 33 i un 66% de la seva platja seca en 2100, cosa que produirà un fenomen d’erosió irreversible.
Exemple a Europa
Amb el desenvolupament d’aquest projecte, aquesta zona de litoral del Llevant mallorquí es convertirà en un laboratori natural on es mira Europa. Una de les oportunitats d’aquest projecte és que és reproduïble a altres indrets de la Mediterrània occidental, ja que la metodologia que se segueixi i les mesures que es prenguin a Cala Millor poden ser extrapolables a la resta de platges urbanes des de Grècia a Tunis. Àngels Fernández Mora, responsable científica en el monitoratge de platges del SOCIB, sosté que hi ha molt per avançar, pel fet que “hi ha molts de temes que són bàsics i essencials, com per exemple els processos de transports de sediments que encara es desconeixen i permetrà reduir el marge d’error que fan servir”.
28/01/2024
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
societat
La tempesta obliga a tancar diverses platges del nord de Menorca
Els bombers també han hagut d'intervenir per treure aigua en alguns domicilis de Maó i Ciutadella
cultura
‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
