El que passa a la natura repercuteix a la salut de les persones

El canvi climàtic provoca elevades temperatures i desastres naturals, però també afavoreix la proliferació de malalties noves o ressorgides

És l’alerta que fan els experts coincidint amb el Dia Internacional de la Biodiversitat (22 de maig) i amb una clara preocupació… estam sortint d’una pandèmia i ara apareix una nova malaltia contagiosa, la pigota del simi, de la qual ja s’han confirmat una trentena de casos a Espanya. De fet, el canvi climàtic i sobretot l’augment de la temperatura propicien la transmissió i proliferació de virus i bacteris i l’aparició de malalties noves com la covid. Un altre aspecte preocupant de la salut actual del medi ambient és la pèrdua d’espècies -tant animals com vegetals- per les vengudes de fora i que es consideren invasores, perquè s’acaben fent seu el territori i els recursos.

Des de fa dos anys estam més pendents que mai de les informacions sobre malalties infeccioses perquè hem viscut com és d’important conèixer-les i saber com aturar-les. Els nous virus estan a l’ordre del dia, però també el ressorgiment d’afeccions que es consideraven erradicades i que han reaparegut en onades. És el cas de la Malària, que a Espanya es va donar per acabada el 1967 i ara es torna a detectar. El doctor Miquel Àngel Miranda, entomòleg i professor a la UIB, explica que “l’augment de la temperatura i els canvis en les precipitacions afavoreix les onades de moscards i la nova transmissió d’aquestes malalties que fa un temps havien desaparegut. Un altre cas serien les malalties que ens arriben noves, que espècies invasores de vectors, com el famós moscard tigre, poden transmetre entre la població”.

La globalització és altra causa d’aquestes malalties, moltes vegades transmeses per animals. Miranda destaca que formar part de la Unió Europea suposa la lliure circulació de mercaderies i persones i posar fre és molt difícil. S’ha fet amb espècies molt concretes, com les oliveres per mor de la Xylella, però quan l’afectació ja ha estat important i irreversible en molts casos. Per evitar aquestes situacions, és imprescindible un pla de bioseguretat, que ja apliquen en altres indrets per protegir els seus ecosistemes, com per exemple Austràlia.

La contaminació, l’ocupació del territori per part dels humans, l’entrada d’espècies invasores tant animals com vegetals… són alguns dels factors que posen en risc els ecosistemes -TERRESTRES I MARINS- i suposen la pèrdua d’espècies endèmiques, alerta Anna Traveset, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i delegada del CSIC a les Balears. “Per poder fer front a les amenaces, primer s’ha de conèixer l’estat actual de l’ecosistema” diu Traveset, que liderarà un estudi durant 5 anys amb un complet equip multidisciplinar, que inclou especialistes de diversos àmbits. “IslandLife” pretén analitzar les xarxes ecològiques i les interaccions entre espècies a 5 arxipèlags: un a l’àrtic, dos del tròpic (Galápagos i Seychelles) i dos de la zona temperada (Balears i Canàries). S’han escollit illes per a fer l’estudi perquè són ecosistemes més petits i continguts, i la intromissió d’una nova espècie afecta greument el seu funcionament. Per això les dades de l’estudi permetran crear patrons i predir què passarà en un sistema quan s’introdueix una nova espècie. I, de fet, la més perillosa som els humans… i “cal conscienciar-se que nosaltres som una espècie més i estam compartint el planeta i no podem viure d’espatlles a la natura perquè si no, el sistema col·lapse” sentencia la investigadora.

Escolta la notícia completa a l’informatiu d’IB3 ràdio.