Illes Balears
L'abandonament del teixit agrari a favor del monocultiu turístic, entre altres, ha arraconat les Balears cap a un escenari d'alta dependència alimentària
07/10/2018
Imatge d'arxiu. /EFE
19El rebost de l’arxipèlag balear és ple d’aliments importats (88%) i processats (70%). Les Illes Balears només produeixen un 12% dels aliments que menjam. En el cas dels aliments frescos, la quota d’origen local se situa entorn del 20%.
Concretament, la quota d’autoabastiment alimentari se situava en el 25% el 2008; i en el 2016 ja havia davallat al 12.
Els productes que es consumeixen a la Península viatgen, de mitjana, 3.000 quilòmetres per arribar a la taula. La distància a les nostres estovalles encara és major. Ara per ara, les Illes tenen una forta dependència de l’exterior, afavorida també per la pressió humana. Al sisè mes de l’any hi havia, de mitjana, 1.765.385 persones a les Balears.
L’alimentació globalitzada deixa poca sobirania alimentària. Per exemple, explica Nofre Fullana, coordinador de l’Associació Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), els llegums empotats venen de Mèxic; molts cereals, de l’Argentina, el Brasil i els Estats Units, i la majoria de la fruita fora de temporada, de l’altra banda de l’Atlàntic.
Altrament, els productes processats ocupen un 70% de la dieta dels balears, ha assegurat a IB3 Ràdio Núria Llabrés, coordinadora de Justícia Alimentària de les Balears.
Actualment, hi ha 4.000 explotacions agrícoles. L’any 1956, n’hi havia 100.000. Si ara mateix les Illes volguessin autoabastir-se d’aliments propis, els pagesos no serien suficients i les terres fèrtils, tampoc.
Les causes? El declivi en la rendibilitat de les explotacions i el monocultiu turístic contra la producció pròpia. Per incrementar les quotes d’autosuficiència alimentària fins al 50% —segons recomanen els experts—, la nova llei Agrària del Govern de les Illes Balears planteja diverses línies d’actuació. Entre elles, la creació i el reconeixement de zones d’alt valor agrari. Terres d’ús exclusiu per al sector agrari per tal de frenar-hi la pressió urbanística, explica a IB3 Ràdio Mateu Ginard, director general.
El text també recull la ramaderia com a sector estratègic amb suport als escorxadors i a les marques d’identificació d’origen, i la possibilitat d’afavorir la comercialització de circuit curt amb venda directa.
El fet és que l’abandonament del teixit agrari a favor del monocultiu turístic, entre altres, ha arraconat les Illes cap a un escenari d’alta dependència alimentària, fins a un 88%. Això repercuteix en la qualitat del que menjam i en el preu, que depèn de grans corporacions internacionals.
07/10/2018
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
