El renou provocat per l’ésser humà altera la vida als oceans

La pressió humana ha silenciat inclús els sons característics que serveixen de guia a molts animals per a trobar els seus hàbitats

Una balena geperuda encallada a l'Equador. EFE/Jaime Echeverria

La contaminació acústica causada pel trànsit marítim, la pesca i altres activitats industrials altera la fisiologia, la reproducció i fins i tot la supervivència dels animals, segons un estudi que publica la revista Science.

La investigació, en la qual ha participat el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), planteja que aquest soroll es consideri, a escala mundial, com un factor d’estrès, que s’usin noves tecnologies de monitoratge i es desenvolupin polítiques de gestió per a mitigar els seus efectes en els ecosistemes.

Els animals marins són sensibles al so, que usen com un senyal sensorial prominent que guia tots els aspectes del seu comportament i ecologia, i els científics han conclòs, després de revisar la literatura científica, que el soroll causat per les activitats humanes afecta des dels invertebrats a les balenes.

“Pel fet que el so viatja lluny i ràpidament sota l’aigua, el paisatge sonor cobra especial rellevància”, segons Víctor Eguíluz, de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB) i de la Universitat de les Illes Balears.

El trànsit marítim, l’exploració de recursos i el desenvolupament d’infraestructures han incrementat l’antropofonia (els sorolls generats per l’activitat humana), mentre que la biofonía (els sons d’origen biològic) s’han reduït a causa de la caça, la pesca i la degradació dels ecosistemes, diuen els investigadors.

La crisi climàtica i altres pressions humanes han provocat la deterioració d’hàbitats com els esculls de coral, les prades marines i els llits d’algues marines, i han silenciat sons característics que serveixen de guia a les larves de peixos i a altres animals per a trobar els seus hàbitats.

L’estudi, liderat per la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdalá (l’Aràbia Saudita), ha revisat més de 10.000 articles científics en els quals s’evidencia l’impacte del soroll generat per l’ésser humà en la vida marina a tot el món.

Aquest esforç, sense precedents, “ha demostrat l’aclaparadora evidència de la prevalença dels impactes del soroll provocat per l’home en els animals marins, fins al punt que no es pot ignorar la urgència de prendre mesures”, segons Michelle Havlik, investigadora de la citada universitat.

L’estudi assenyala que el problema de la contaminació acústica “es pot revertir de manera ràpida” i apunta com a evidència l’ocorregut en els oceans durant el confinament per la pandèmia de covid-19, quan els sorolls predominants van tornar a ser els generats pels animals marins.

L’estudi proposa impulsar accions de gestió com fomentar l’ús de noves tecnologies: disminuir el soroll de motors o d’hèlixs, millorar els materials del casc dels vaixells, l’ús de motors elèctrics.

També suggereix l’impuls de mesures reglamentàries per a reduir el soroll dels vaixells comercials sota l’aigua, alguna cosa que des de 2014 promou l’Organització Marítima Internacional a través d’una sèrie de directrius voluntàries.

El líder de l’equip, Carlos Duarte, també de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdalá destaca fins a quin punt està connectada acústicament la superfície de l’oceà, on es genera la major part del soroll humà, amb les profunditats marines.

El científic relata que, fa anys, mentre escoltava un enregistrament de hidròfons a la costa oest dels Estats Units, el va sorprendre escoltar clarament el so de la pluja, caient sobre la superfície, com el so dominant a l’oceà profund.