Amb una mitjana de temperatura de 17’2ºC el 2019 ha estat un any càlid a Balears, 0,5ºC per sobre la mitjana.
Estiu molt càlid
El trimestre estival, de l’1 de juny al 31 d’agost va ser considerat molt càlid, 1ºC per sobre la mitjana estival de Balears. Entre el 26 de juny i l’1 de juliol hi va haver la primera i única ona de calor registrada el 2019. En aquest episodi es mesurà, el 29 de juny, la màxima de l’any a Balears: 40,7ºC a Montuïri. La localitat de Sóller va batre el seu rècord aboslut de temperatura, amb 40,2ºC, superant els 40ºC observats el famós estiu del 2003. Juliol continuà la tendència càlida, en especial els dies 7 i 8 que, si bé no poden ser considerats dins els llindars d’ona de calor, foren dies especialment càlids, amb 40’6ºC a Montuïri, 40,3 a Calvià i 40,2ºC a Binissalem.
Nits tropicals
En aquest mateix episodi, la temperatura nocturna fou prou elevada amb valors de rècord en diverses localitats. Al Port de Pollença, on AEMET disposa d’una sèrie de dades des del 1944, el termòmetre no baixava dels 26’9 ºC. Això és una dècima per sobre dels 26.8 ºC anotats el 1983, valor que fins aleshores era el més elevat. Porreres, amb 26.9 ºC i sa Pobla amb 27.7ºC superaven també els seus rècords. Les nits tropicals, considerades com aquelles en què la temperatura nocturna no baixa dels 20ºC, foren abundants arreu del territori. Un dels exemples més clars és Palma. L’estació de Porto Pi anotava 76 nits tropicals seguides des del 24 de juny al 7 de setembre.
Hivern i primavera de gelades
Per contra, gener, febrer i els mesos de primavera havien estat freds per sota la mitjana. Si bé no caigueren grans nevades hi va haver episodis importants de gelada, en especial a Mallorca.
Una primera entrada freda feu possible anotar un rècord destacable. L’estació d’AEMET a Formentera registrava una valor de 0,5ºC, la temperatura més baixa coneguda a l’illa des de que hi ha mesures, superant el rècord anterior de 0,8ºC mesurat a la Savina el 1985.
L’arribada posterior d’un període anticiclònic, de cel net i vent en calma, va permetre un descens important de les mínimes nocturnes arreu de Balears des de final de gener fins ben entrat el mes de març. Pel febrer s’anotaren les mínimes més fredes. Son Torrella, al municipi mallorquí d’Escorca, registrà un total de 17 dies amb mínima per sota els 0ºC quan la mitjana és de 10. També s’hi donà, el dia 13 en aquest mateix indret, la mínima més baixa de l’any a Balears amb -4,7ºC.
La persistència de l’anticicló els mesos de primavera permeté anotar més gelades pel març i fins i tot pel mes d’abril, com la del dia 5 que feia baixar els termòmetres per sota dels 0ºC a Ferreries i assolia els -3,8ºC a Son Torrella en una de les gelades tardanes més importants dels darrers anys.
2019, un any sec en general però amb tempestes de tardor importants.
La mateixa dinàmica anticiclònica que afavoria el descens de la mínima nocturna impedia l’arribada i la formació de niguls i, per tant, de pluja. L’hivern i la primavera foren secs, igualment que, de manera lògica, ho va ser el període estival.
Però el final d’estiu i la tardor són períodes de temps inquiet als climes mediterranis i les tempestes, un fet habitual en aquesta època. En destaquen, per la seva virulència, tres.
La primera en ordre cronològic afectà la costa del migjorn mallorquí el 27 d’agost on descarregà fins a 101 mm de pluja a s’Alqueria Blanca i 99.4 mm a Santanyí, 96.8 dels quals caigueren en només una hora i 28.3 en un interval de tan sols 10 minuts. Els cops de vent associats a la tempesta assoliren els 149 km/h anotats a l’estació de la xarxa Balearsmeteo de Cala Figuera.
La segona deixava 182,4 mm al Santuari de Lluc el 10 de setembre. En aquest cas s’anotava un altre rècord ja que en una hora el pluviòmetre arreplegà 84,2 mm, essent la quantitat més elevada de precipitació registrada mai a Lluc en aquest interval de temps.
Entre els dies 20 i 24 d’octubre una depressió aïllada en nivells alts (DANA) afectava Balears amb pluges i un episodi tempestuós notable. El més destacat afectava Sant Antoni de Portmany a l’oest d’Eivissa on s’observà un esclafit amb nombrosos desperfectes a conseqüència dels cops de vent de 82 km/h i la precipitació que l’acompanyava, de fins a 63 mm.
Per mesos, octubre i sobretot novembre foren mesos humits, els únic en què canvià la tendència seca. Pel novembre va ploure 17 dies a Palma, el que suposa igualar el rècord d’un mes de novembre.
Temporals de vent i onatge
Però si per qualque cosa destaca el mes de novembre és pel vent. A Eivissa hi hagué 17 dies de vent considerat fort, essent la mitjana de 6; 12 dies a Palma quan la mitjana és de 4 i 11 dies a Menorca on la mitjana és de 8.
La màxima velocitat del vent registrada enguany no fou en cap dels dies ventosos de novembre sinó pel temporal de la borrasca Fabien els dies previs al Nadal. Dia 21 un cop de vent arribava als 162,5 km/h al Cap de Formentor.
Seria d’esperar que l’altura més destacada de l’onatge anés associada als màxims de vent però la realitat és diferent. Pel temporal dels dies 20 i 21 de desembre el vent era de ponent i llebeig, amb un recorregut marítim poc destacat en comparació a d’altres components. Així, l’ona més alta del 2019 fou de 12,3 metres, registrada a la boia de Maó l’11 de novembre amb vent de tramuntana, a conseqüència del pas de la borrasca Bernardo.
