Una parròquia de Palma acull famílies que han quedat sense sostre
Quasi 50 persones viuen a un recinte de la Mare de Déu de Montserrat del Rafal
Fa 5 anys, prop d'una vintena d'escriptors varen fer la seva particular revisió de la llegenda
La llegenda del Salt de la Bella Dona és una de les primeres obres documentades de violència de gènere a Mallorca. Fa 5 anys, l’escultora Francisca Llabrés va agrupar prop d’una vintena d’escriptors per reinterpretar aquesta narració. I coincidint amb el Dia de la Dona, recuperam la seva història.
Francisca Llabrés va crear una escultura de pedra l’any 2011 basant-se en la llegenda de la Bella Dona. “Jo la vaig fer així com me la imaginava, no com ens la contaven”, explica Llabrés. “Jo la veia com una dona rompuda, ferida”, hi afegeix. Però quan va tenir l’escultura feta, va adonar-se que, sense paraules, no podia explicar allò que volia.
Per això va reunir un grup d’amics escriptors i els va proposar que reinterpretassin la història del Salt de la Bella Dona. I així va néixer al 2016 el llibre “El Salt de la Bella Dona: una llegenda actual”. 17 històries que proposen una revisió actual de la llegenda. Perquè en paraules de Llabrés, “és una de les primeres obres documentades de violència masclista a Mallorca, i continua sent actual perquè ens segueixen matant”.
Les reinterpretacions les signen autors ben diversos, com Maria del Mar Bonet, Empar Bosch, Carles Amengual, Esperança Camps i Lourdes Durán. L’escriptora Eusèbia Rayó també en va fer la seva versió. “Vaig fer la meva interpretació com a dona d’ara, el marit la tira barranc avall i jo li vaig donar un caire de gelosia, que pot ser veritat o no, i que en aquest cas ella es conforma i es queda amb ell perquè no té on anar”, explica Rayó sobre el seu text. “Hi ha qüestions que, per desgràcia, són eternes i recurrents, i una d’elles és la violència de gènere”, hi afegeix.
També va aportar la seva visió contemporània de la llegenda l’artista Jaume Roig de Diego, que va convertir aquesta narració rural en un thriller. “Ja no és només un bèstia que empeny la dona per un barranc, sinó un assassí delicat que escenifica un homicidi i hi comercia” explica Roig de Diego sobre la seva revisió. “Ella deixa de ser una dona submisa que perdona, crida al perdó diví però fent una venjança poètica”, hi afegeix.
Quasi 50 persones viuen a un recinte de la Mare de Déu de Montserrat del Rafal
23 persones ateses, amb 4 ferits lleus, que han acabat a l'Hospital de Manacor
Emergències ha atès 677 telefonades anit passada, de les quals una setantena han estat incidents
Una quinzena de persones compartiran sopar i companyia amb aquesta iniciativa solidària