El Ple del Senat ha aprovat definitivament aquest dimecres el projecte de Llei de memòria democràtica que el Govern central va pactar amb Bildu, Més País, PDeCAT i PNB. La Cambra Alta ha rebutjat els vetos de PP, Vox, Ciutadans i UPN i no ha acceptat cap de les 521 esmenes al text procedent del Congrés.

Així mateix, la nova llei de memòria ha tirat endavant en una votació que ha durat més d’una hora i a la qual han assistit associacions memorialistes, les quals han aplaudit en peus el resultat de la votació, amb 128 vots a favor. Per contra, 113 senadors han votat en contra, i hi ha hagut 18 parlamentaris que s’han abstingut. D’aquesta manera, la llei entrarà en vigor en els pròxims dies, quan es publiqui en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Aprofundiment en la Llei de memòria històrica (2007)

Aquesta llei suposa un aprofundiment en la Llei de memòria històrica del 2007, la qual va ser aprovada en Consell de Ministres fa gairebé un any i presa en consideració pel Congrés a l’octubre del 2021. Tot i així, dos mesos després es va “congelar”, en no veure el Govern suficients suports per a tirar-la endavant, davant l’oposició del PP, Vox i Ciutadans, a la qual es va sumar el rebuig inicial d’ERC.

Així, doncs, va ser el mes de juny passat quan se’n va reactivar la tramitació, una vegada que PSOE i Unides Podem havien acostat posicions amb altres formacions minoritàries. La Llei de Memòria Democràtica va superar la fase de ponència, després d’introduir-se diverses esmenes pactades amb Bildu, PNB, el PDeCAT, Més País i Coalició Canària.