El siurell, d’intercanviar-se entre parelles a ser un souvenir

Els musicòlegs Amadeu Corbera i Carme Sánchez i la historiadora de l'art Laura Luque han estudiat els orígens de la típica figura

436

El so de siurell se sent a Mallorca des de la dècada del 1880. Així ho diu l’estudi dels musicòlegs Amadeu Corbera i Carme Sánchez i la historiadora de l’art Laura Luque. A diferència del que es creia fins ara, situen els seus orígens a finals del segle XVIII i principis del XIX, amb la Revolució Francesa i la unificació italiana. Servien per fer befa dels personatges del nou ordre i fer renou en els moments d’agitació social.

A Mallorca, arribaren per moda. Per ara, han descartat la idea que aquí fos un objecte musical i la hipòtesi que pren més força és que era “un objecte que els enamorats es regalaven, ells a elles, per tant, un objecte que servia per afirmar aquesta relació de tipus afectivosexual”. Una funció que ha canviat. El musicòleg apunta que va ser a partir dels anys 50 quan es convertí en objecte turístic i “té aquesta funció de mallorquinitat en què tots ens reconeixem, l’exportam”.

Dissabte capvespre explicaran aquesta hipòtesi a la llibreria Quart Creixent de Palma, en el marc de Literanit.

Júlia Saura, autora d’unes carotes de Sant Joan que “fan festa”

Representen personatges populars de Ciutadella; l'artista és infermera i germana del caixer senyor, Ignasi Saura

Ciutadella vetla el Be de Sant Joan 2026

José Capó, s'Homo des Be, farà 89 visites i dos tocs de dol aquest Diumenge des Be

política

Pere Sánchez, candidat al Govern per Coalició per Mallorca

Entre les propostes, hi ha la reducció de l'activitat turística