Illes Balears
Rubalcaba va deixar la primera línia política el 2014, després de gestionar, amb Mariano Rajoy, l'abdicació de Juan Carles I
10/05/2019
Imatge d'arxiu. /EFE
15La mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba aquest divendres a Madrid suposa l’adeu a un dels protagonistes de la vida política espanyola dels darrers 35 anys, en els quals va ser alt càrrec governamental, diputat durant 21 anys, ministre, vicepresident, líder del PSOE i candidat a la presidència del Govern. Rubalcaba va abandonar la primera línia política el 2014, després del mal resultat que va treure el seu partit en les eleccions europees celebrades aquell any, i ara es dedicava a fer classes en la universitat.
Aconseguidor d’acords, ferm contra adversaris polítics i hàbil parlamentari, va ser una de les figures centrals de la política espanyola dels governs de Zapatero. Va ser negociador de l’Estatut i ministre de l’Interior quan ETA va anunciar el final de la seva “activitat armada” el 2011. El seu darrer servei, com a líder del PSOE, va ser gestionar amb el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, l’abdicació del rei Joan Carles I.
Nascut a Solares (Cantàbria) el 1951, Rubalcaba va viure des de la seva infància a Madrid. El col·legi Nuestra Señora del Pilar -el mateix pel qual van passar Javier Solana o José María Aznar- li va deixar amics com Jaime Lissavetzky, amb el qual després compartiria activitat política. Una lesió el va apartar de les pistes d’atletisme, en les quals presumia d’haver baixat dels 11 segons en els 100 metres.
Com a doctor en Química Orgànica, va obtenir plaça de professor titular a la Universitat Complutense de Madrid, la mateixa a la qual va tornar el 2014, quan es va retirar de la política.
Militant del PSOE des del 1974, la seva activitat a l’Executiu va començar el 1982, quan, en el primer Govern de Felipe González, va ser nomenat director del gabinet tècnic de la Secretaria d’Estat d’Universitats. En els anys següents, va anar ascendint en l’escalafó del Ministeri fins a convertir-se el 1992 en ministre d’Educació i Ciència. Des d’allà va impulsar la LOGSE i va participar en la redacció de les lleis de la ciència i de reforma universitària (LRU). La seva fama de bon negociador va arrencar amb les mobilitzacions estudiantils del curs 1986-1987. Ell solia recordar amb gran estima la seva etapa en aquest ministeri.
El 1993, el darrer Govern de Felipe González va ser nomenat ministre de Presidència i va exercir de portaveu i defensor de l’Executiu en els anys més durs del mandat per les revelacions sobre les actuacions dels GAL.
Al llarg de la seva carrera política, va ser diputat per Toledo, Madrid, Cantàbria i Cadis. Quan el PSOE va tornar al Govern el 2004, va ser portaveu parlamentari fins al 2006, encara que amb una influència al voltant de Zapatero que superava les seves competències en el Congrés.
Encara que Rubalcaba havia optat per José Bono en el 35è Congrés del PSOE que va alçar Zapatero, immediatament es va sumar a l’equip del lleonès i va tenir un paper clau en la campanya electoral del 2004, fins al dia abans de la cita amb les urnes. En plenes protestes de carrer contra el PP per a reclamar l’autoria sobre l’atemptat del 11-M, Rubalcaba va dir la frase “els espanyols es mereixen un Govern que no els menteixi”, que va contribuir a la mobilització de l’electorat d’esquerra en aquelles eleccions, donant la victòria al PSOE.
Com a portaveu parlamentari a la primera legislatura de Zapatero, Rubalcaba va participar en les negociacions per a rebaixar en el Congrés l’Estatut que havia aprovat el Parlament català. El 2006, any en què va ser nomenat ministre d’Interior, es va implicar personalment en la negociació amb ETA i va viure directament el seu fracàs, amb l’atemptat del 30 de desembre a l’aeroport de Barajas, de Madrid.
Va continuar guanyant pes en el Govern de Zapatero el 2010, quan va sumar a la cartera d’Interior la vicepresidència i el càrrec de portaveu. Ja llavors just un any abans que ETA anunciés la fi de la seva activitat criminal, bona part del PSOE l’assenyalava com a successor per a intentar mantenir unes sigles en decadència per la gestió de la crisi econòmica.
Pugna per al lideratge
Rubalcaba va ser, en efecte, candidat socialista en les generals avançades el 2011 i, malgrat la derrota -110 escons-, va pugnar per liderar el partit. El PSOE es va obrir en canal entre Rubalcaba i el seu contrincant, la també exministra Carme Chacón (morta en 2017), i l’aspirant va obtenir la seva victòria per només 22 vots.
Va exercir així de líder de l’oposició contra Mariano Rajoy, fins que va anunciar la seva intenció de renunciar el maig del 2014, res més perdre les eleccions europees. Uns dies després, el 2 de juny, el rei Joan Carles I comunicava la seva abdicació. Abans de marxar definitivament, Rubalcaba es va assegurar que el PSOE mantenia el respecte constitucional i donava suport a la llei que va fer efectiva la successió en el tron.
La tardor del 2014, Rubalcaba no va tornar al Congrés, sinó a la Facultat de Ciències Químiques, on va tornar a fer classe als 63 anys. També va formar part del Consell editorial del diari ‘El País’.
Relació freda amb Sánchez
A part d’intervencions puntuals, en els darrers anys es va mantenir apartat de la primera línia, però va fer saber la seva distància respecte a Pedro Sánchez. Ell va encunyar l’expressió “Govern Frankenstein”, el 2016, per a criticar la possibilitat d’un pacte amb Podemos i els independentistes.
Una de les darreres desavinences que va tenir amb Sánchez es va produir després de la decisió d’aquest de no promocionar Elena Valenciano -número dos de Rubalcaba en la seva etapa com a secretari general del PSOE- per a dirigir el grup socialista en el Parlament Europeu, una decisió que anticipava la voluntat de Sánchez de prescindir de Valenciano a la candidatura a les europees d’aquest 26 de maig, com així va ser.
En protesta pel veto a Valenciano, Rubalcaba va refusar la invitació a acudir a la Escuela de Buen Gobierno que Sánchez va celebrar a Villaverde el març de 2018 amb l’objectiu d’escenificar la unitat del partit després de mesos de turbulències internes. Aquesta imatge d’unitat interna va haver d’esperar fins que a finals de maig d’aquest any, i de forma sorprenent, Sánchez va tirar endavant una moció de censura per primera vegada en la democràcia.
Ja com a president del Govern, Sánchez va oferir, sense èxit, a Rubalcaba ser el candidat del PSOE a la batlia de Madrid, proposta que l’exministre va rebutjar. Les seves darreres publicacions a Facebook van ser, el març, per a reconèixer el treball d’Elena Valenciano i per a reivindicar la “jornada històrica” del 8 de març.
—Un perfil de l’agència Europa Press—
10/05/2019
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
