Presó provisional per al Vito
Els altres tres detinguts en la darrera operació contra el narcotràfic a Son Banya han quedat en llibertat
La sentència afirma que, tot i això, "no es prohibeixen les corregudes de toros"
Foto: EFE
65El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha confirmat la declaració de Palma com a municipi antitaurí aprovada el juliol de 2015 per l’Ajuntament, ja que considera que ha de ser entesa com “una declaració d’intencions o voluntat sense efectes jurídics”. “No es prohibeixen les corregudes de toros i així ha d’interpretar-se”, afirma la sentència del TSJIB sobre l’acord municipal de 2015.
La sala contenciosa administrativa del TSJIB ha estimat el recurs de Cort contra una sentència anterior del jutjat contenciós-administratiu número 1 de Palma que va anul·lar un punt de l’acord aprovat en el ple de juliol de 2015, on es va declarar Palma municipi lliure de maltractament animal i antitaurí. El consistori palmesà va recórrer després que el juliol de 2017 un jutjat contenciós estimés parcialment un recurs de la Fundació del Toro de Lídia contra la declaració de Palma com a ciutat antitaurina.
El jutge va considerar que el tercer punt de la declaració sobrepassava el plantejament merament ideològic per constituir un acte normatiu, perquè implícitament prohibia les corregudes de toros. Cort va apel·lar al·legant que aquest punt anul·lat de la declaració únicament “insta” però no prohibeix cap actuació a les autoritats competents en la matèria, per la qual cosa manca d’efecte normatiu o jurídic.
El tercer punt de la declaració antitaurina, que és objecte de la controvèrsia jurídica, diu que “l’Ajuntament de Palma manifesta la seva voluntat que no se celebrin corregudes de toros ni altres espectacles on es produeixi la mort o s’infringeixi estrès psicofísic a un animal a cap plaça de toros de Palma ni de Balears”, segons recorda la sentència del TSJIB.
El TSJIB recorda en la sentència que fins a la llei de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals en Balears de 2017, la coneguda com a Llei de Toros a la Balear, la normativa regional mancava de regulació pròpia dels espectacles taurins i es regia per un decret estatal de 1996.
Estipulava que, per celebrar una correguda de toros, havia de comunicar-se a delegació del Govern perquè atorgués la preceptiva autorització, i informar el batle del municipi on anés a celebrar-se. Aquest decret era el vigent quan Cort va aprovar l’acord declarant la ciutat municipi antitaurí.
Després de la Llei de Toros a la Balear de 2017, la competència per rebre la declaració responsable correspon a l’ajuntament.
El TSJIB assegura que l’acord adoptat pel ple de l’Ajuntament de Palma el 30 de juliol de 2015 “ha de ser entès com una declaració d’intencions o voluntat, sense efectes jurídics, ja que incorrerien en il·legalitat manifesta”.
Recalca que l’acord és la declaració “d’una postura majoritària de la corporació respecte a les corregudes de toros, que en cap cas pot entendre’s ni servir per adoptar decisions tendents a la seva prohibició”.
Els altres tres detinguts en la darrera operació contra el narcotràfic a Son Banya han quedat en llibertat
Més de mig miler d'alumnes de Mallorca reben un premi a l'esforç i el rendiment acadèmic
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular
Hi ha risc que pugui desprendre's més material, per la qual cosa tots els infants romanen confinats a les aules com a mesura de precaució