Aquests dies hem pogut veure a través de les notícies el riu Sena inundar barriades i afectar la vida quotidiana de París. Carrers tallats, transport públic interromput, 1.500 evacuats i talls en el subministrament elèctric són els titulars d’una crescuda que ha assolit els 5,85 metres.
El servei d’informació sobre el risc de crescudes a França, el Vigicrues, és l’organisme que ofereix les dades de l’altura assolida així com una previsió detallada de la seva evolució. Dades que es prenen a l’escala oficial de mesura, situada al pont d’Austerlitz. Ara bé, no és precisament una escala mètrica la referència per als parisencs, sinó una altra que, sense ser oficial, resulta més encisadora: el zuau del pont de l’Alma.
A París, el pont de l’Alma recorda la batalla homònima del setembre de 1854 durant la Guerra de Crimea (1853-1856). Inaugurat per Napoleó dos anys més tard, està decorat amb l’estatua d’un zuau en l’única columna del pont que descansa sobre l’aigua del riu. Els zuaus foren soldats d’infanteria lleugera francesos, decisius en la victòria de la batalla en qüestió, i que prenien el nom de la tribu dels Zwawa, un poble berber del nord d’Àfrica que s’havia guanyat la reputació de bons guerrers lluitant contra els otomans. Encara que la majoria eren d’origen europeu, els zuaus mantenien certes tradicions militars nord-africanes, com ara una marxa militar característica i els vestits (uniformes acolorits i turbant).
Si l’aigua del Sena assolia els peus del zuau, també inundava la zona de riba i ocupava alguns carrers, però sense gaire perill. Si el nivell assolia les cames, es tallava la circulació pels carrers de les ribes i s’impedia la navegació fluvial. Al 1910 el Sena assolia els 8,62 metres i París patia una revinguda històrica, amb l’aigua fins a les espatlles del zuau.
I parlam en passat perquè a principis dels anys setanta es va reformar l’estructura del pont. Les columnes de pedra foren substituïdes per pilars de ferro i dels 4 zuaus originals només un fou ‘indultat’, aquell que era la referència del nivell del Sena en la tradició parisenca. No se sap gaire bé per què, però fou reubicat desenes de centímetres més amunt de la seva altura primitiva i ja no es podia mesurar la zona inundada segons el nivell assolit a l’estatua. Ara bé, lluny de passar a l’oblid, el zuau refermava la seva personalitat i tradició. De fet, el zuau continua essent, per a molts, tot un referent. Tant és així que s’ha adaptat als temps moderns i, fins i tot, té un perfil a twitter: <https://twitter.com/zouavealma>
