Un pràctic cau a la mar al dic de Son Blanc de Ciutadella mentre ajudava a maniobrar un ferri
Per sort, tot va quedar en un ensurt: l'home de 57 anys ja és a ca seva i es troba bé
La Covid estronca les celebracions de la colla de Manacor, però no la i·lusió de tornar a fer castells
Si aquest hagués estat un any normal, els Al·lots de Llevant haurien fet una bona festa per celebrar el 25 aniversari de la colla castellera de Manacor. A causa de la covid, però, no hi ha festes ni castells. Als castellers manacorins, però, allò que els sap més greu és no poder-se reunir de manera periòdica per assajar. Asseguren que la colla és com una segona família, i n’enyoren l’ambient.
“Un grup d’amics, fa 25 anys, un dia que érem d’excursió a la serra d’Alfàbia i vàrem fer una pensada: crear a Manacor una colla castellera”, recorda Joan Llodrà, primer cap de colla. “Al cap de poc temps ja començàrem a assajar i ben aviat la cosa va prendre forma, amb al·lots de 7 i 8 anys que començaren a aprendre de fer castells”, diu Llodrà.
Bel Font va ser una d’aquestes castelleres primerenques. “Primer hi vaig venir jo, i ben aviat s’hi afegiren germans, cosins i tios. I de llavors ençá no me n’he deixat”, explica mentre aguanta el casc que utilitzava de petita per enfilar-se.
“Això és com una gran família. Tothom es fa amb tothom, tant si és gran com si és petit”, diu el casteller Jordi Pedrals, qui és estudiant d’institut.
“Del que tenc més ganes és de tornar a obrir aquella porta i que tornem a assajar”, comenta Neus Barceló, cap de colla actual, tot assenyalant el portal del local del carrer Nou, de Manacor.
Per sort, tot va quedar en un ensurt: l'home de 57 anys ja és a ca seva i es troba bé
Ha estat per casualitat que al mateix edifici del nucli costaner de Son Servera, on es va cremar ahir un pis, la Guàrdia Civil ha fet escorcolls i ha detingut una persona, vinculada als baixos
La família havia demanat la col·laboració ciutadana per poder trobar-lo
La víctima ha rebut diverses punyalades a la zona lumbar