Illes Balears
Bernat Nadal (degà del COAIB): "Basar l'economia del nostre sector en les construccions unifamiliars és una errada estant en unes illes on el territori i els recursos són limitats"
20/03/2024
L’Observatori del Col·legi d’Arquitectes xifra en 3.233 els habitatges de nova creació visats l’any passat. Això representa un 6,3% manco que l’any anterior. Registres que han davallat de manera important en els darrers anys. Molt més si els comparam amb el màxim històric assolit l’any 1987. En aquell any es visaren un total de 43.417 habitatges de nova construcció. El mínim, en canvi, el trobam en plena crisi de la bombolla immobiliària. Tan sols 980 habitatges ara fa 10 anys.
Durant el darrer any, el comportament de l’activitat dels arquitectes menorquins és diferent al de la resta d’illes. A Menorca, només s’hi han construït 161 habitatges, gairebé un 44% manco que el 2022. De fet, és l’illa on s’han construït manco pisos i finques d’obra nova. Pel que fa a Mallorca, en canvi, la baixada és del 3%, amb uns 2.000 habitatges de nova creació visats. Una evolució molt similar a la d’Eivissa i Formentera. A les Pitiüses es varen aixecar prop de 800 habitatges. Un 3% manco que fa dos anys.
Si bé el nombre d’habitatges de nova construcció va en descens, el que més preocupa als arquitectes és l’evolució a la baixa dels edificis plurifamiliars. La creació de nous habitatges davalla tant pel que fa als plurifamiliars com als unifamiliars. Però la diferència entre els uns i els altres és considerable. Si els visats de cases ha baixat tan sols prop del 2%, en el cas de les finques de pisos, la xifra frega el 10%.
Amb tot, les Illes viuen en l’actualitat l’època en què manco habitatges plurifamiliars es construeixen. I on més n’ha davallat la construcció és a Menorca: un 55% en només un any. Tot i que el president de la demarcació de Menorca del COAIB, Enric Taltavull, assegura que en el darrer any s’han fet més reformes, el cert és, diu, que les dificultats de crèdit i els terminis “massa llargs” en la concessió de llicències fan que moltes promocions quedin aturades.
Tenint un territori limitat com el de les Illes Balears, els arquitectes ho tenen clar: fa falta un acord global per a un model d’urbanisme a llarg termini que doni resposta a la manca d’habitatge, així com una col·laboració publicoprivada real. És part de la solució, però no l’única i, aquí, entra en joc la reforma i rehabilitació d’edificis. “La creació d’habitatge nou anirà davallant amb els anys. El que sí que farem és enderrocar i reformar habitatges existents. I això s’ha d’aprofitar per treure al mercat els pisos buits que hi ha”, ha destacat el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Jaume Cerdà.
En qualsevol cas, els arquitectes també fan una crida a les administracions perquè el parc d’habitatge públic de les Illes s’assembli més als estàndards europeus.
20/03/2024
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes
