Els delictes d’odi: asseguren o coarten la llibertat d’expressió? En els darrers temps, els delictes d’odi generen un acalorat debat dins el món jurídic. Gran part dels advocats creuen que el creixent nombre de condemnes provoquen una limitació de la llibertat d’expressió. No opinen el mateix els fiscals, que confien en el seu rigor interpretatiu per establir-ne el límit.
Des del 2015, els delictes d’odi estan castigats amb penes de presó d’entre 1 i 4 anys, i a més amb el pagament d’una multa de 6 a 12 mesos. Any rere any, creixen les denúncies. Però en els darrers temps, casos tan cridaners com el de Valtònyc, condemnat a 3 anys i mig de presó pel contingut de les seves cançons, o el de Dani Mateo, que va ser imputat per mocar-se amb la bandera espanyola durant un gag en un programa, han fet que una part del sector jurídic opini que s’està coartant la llibertat d’expressió.
No opinen el mateix els fiscals encarregats d’aquests delictes que confien en la seva feina, i en la dels jutges, per interpretar de manera individual totes les denúncies.
Tot i que encara no se’n tenen dades oficials, les previsions de la Fiscalia és que el nombre de denúncies per delictes d’odi tramitades durant el 2018 hagin augmentat respecte de les de l’any anterior.
Els investigadors situen la casa de l'expresident del Govern espanyol com un nucli on es planificaven i dirigien les instruccions de més sensibilitat de la presumpta xarxa
Més de 250 centres educatius s'han sumat aquest divendres migdia a la iniciativa. Al vespre hi haurà una cantada popular simultània a places de tota l'illa