Illes Balears
Els Estats Units bombardegen l’Iran
S'han atacat tres instal·lacions nuclears iranianes durant la matinada d'aquest dissabte
22/06/2025
Donadl Trump. Foto: Ken Cedeno / Europa Press.
62Aquesta notícia ho serà durant dies, perquè obre un panorama incert, davant l’augment de la tensió internacional. El president dels Estats Units, Donald Trump, no ha esperat dues setmanes, com havia dit per decidir si atacar o no l’Iran. Alguns avions nord-americans han bombardejat tres instal·lacions nuclears iranianes en la matinada d’aquest dissabte, segons ha explicat el mateix mandatari en una compareixença urgent a la Casa Blanca, en què ha comunicat el reeiximent de l’operació militar. Trump va desplaçar cap a l’oceà Pacífic avions bombarders B-2, amb capacitat per no ser detectats i transportar bombes antibúnquer, necessàries per a la destrucció d’instal·lacions fortificades com ara una planta nuclear. Els Estats Units afirmen que han atacat amb èxit tres centrals.
L’Iran ha advertit que es reserva el dret de respondre, en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, que recull el dret a la defensa pròpia. Aquesta nació ha tornat a bombardejar Israel i ha llençat 30 míssils contra l’aeroport internacional de Ben Gurion i centres logístics. L’atac ha deixat 16 ferits, cap d’ells de gravetat.
Les reaccions internacionals han estat ben variades, des de les felicitacions d’Israel, a la crida de la Unió Europea a fer un pas enrere i tornar a la mesa de negociacions, passant per la valoració britànica. A la xarxa social X, el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Gutierres, ha deixat escrit que està greument alarmat per l’ús de la força dels Estats Units contra l’Iran i crida a la desescalada i a l’acompliment de la carta de l’ONU. I, mentrestant, a Israel, han tornat a sonar les alarmes, on, d’acord amb l’agència EFE, s’han sentit diverses explosions.
L’atac nord-americà sobre l’Iran ha arribat després que els seus líders diguessin aquest dissabte estar disposats a negociar però no a acceptar reduir les activitats nuclears a zero. Així li ho havia transmès el president del país, Masud Pezeshkian, al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, en una conversa telefònica. Pezeshkian també ha alertat que la resposta als atacs d’Israel serà més aclaparadora i decisiva. Després de 9 dies de guerra amb Israel, l’Iran ha actualitzat les dades de víctimes mortals: 430 morts, la gran majoria civils. Entre ells, 54 dones i infants i 5 membres del personal mèdic. Més de tres mil persones han resultat ferides.
L’amenaça nuclear de l’Iran, que fa anys que desenvolupa un pla d’enriquiment d’urani que faria possible la bomba atòmica, sempre ha estat en l’agenda dels Estats Units. Per això, ha duit a terme importants campanyes de sancions i embargaments. També s’ha fet amb enfocaments diferents: l’administració Obama va signar amb Teheran un acord per deixar el pla nuclear en suspens, a canvi de retirada de la retirada d’aquestes sancions i dels embargaments. L’administració de Trump havia de continuar amb les negociacions. De fet, hi havia una cita prevista diumenge passat, 15 de juny, a Oman, entre els Estats Units i l’Iran, que es va veure truncada pels atacs amb drons d’Israel al país iranià divendres de la setmana passada. L’Iran va qualificar d’inassumible aquesta ofensiva i ha acabat tirant pel dret, tot aprofitant la bretxa oberta per Israel.
A l’altre front obert que manté Israel, a Gaza, ha matat 200 palestins en les darreres 48 hores. Com a mínim, 11 esperaven l’entrega d’aliments en dos dels punts militaritzats d’ajuda humanitària, que controlen Israel i els Estats Units. D’aquesta manera, el total de gazians morts per l’exèrcit israelià ascendeix ja a 55.900 i els ferits a 131.000 des de l’inici de l’ofensiva israeliana el 7 d’octubre del 2023.
Notícies relacionades >
22/06/2025
