Illes Balears
Els experts avisen: “No tenim dades fiables per emetre alertes d’emergències per evitar catàstrofes a les Balears”
El sistema pot demorar-se una mitjana de cinc anys a implantar-se
03/03/2019
El carrers de Sant Llorenç després de la torrentada mortal del 9 d'octubre del 2018. /EFE
20Gairebé cinc mesos després de la torrentada al Llevant de Mallorca que va deixar 13 víctimes mortals, un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) acaba de publicar un article a la revista científica ‘Science of the Total Enviroment’ que constata que millorar la fiabilitat a l’hora de mesurar les xarxes hidromètriques – és a dir, la quantitat d’aigua que corre en els cursos fluvials-, és essencial per gestionar millor el risc d’inundació i per tant, evitar-hi catàstrofes.
En el cas dels torrents, el risc d’inundació és el fenomen natural més perillós a les Balears. Per això, és essencial saber la quantitat d’aigua que hi passa. Però, segons els experts, això no és suficient. El grup de Recerca en Hidrologia i EcoGeomorfologia en ambients mediterranis de la UIB proposa crear un sistema d’alerta primerenca, a l’altura dels països d’Europa. Joan Estrany, professor de Geografia Fisica i membre d’aquest grup, avisa que ara no tenim dades fiables davant emergències.
La Universitat, que acull aquest dimecres 6 de març el Seminari Internacional sobre Planificació i Gestió del Risc d’Inundació en Ambients Mediterranis, disposa d’una experiència única i internacionalitzada en l’estudi de la hidrologia superficial i en el desenvolupament d’eines per a la gestió dels recursos hídrics.
Fa més d’una dècada que la institució treballa en el desplegament d’una xarxa d’estacions hidromètriques a tot el territori balear. Aquestes dades permeten obtenir un registre continu del nivell de làmina d’aigua i temperatura dels principals torrents.
La major incertesa es dona a les dades analògiques que maneja la Direcció General de Recursos Hídrics i molt menys a la sèrie de dades digitals de la UIB.
Per tot plegat, la Universitat està oberta i s’ofereix a gestionar un sistema de riscos amb les administracions competents.
En tot cas, el sistema d’alerta primerenca pot demorar-se una mitjana de cinc anys a implantar-se. Primer hi han d’instal·lar una xarxa d’estacions que s’ha de validar, i així i tot pot fallar.
Mentrestant, els episodis de noves torrentades són una amenaça per mor del canvi climàtic i segons els experts, el més important és crear “una cultura del risc”.
El professor de Geografia Humana, Maurici Ruiz, també membre del Grup de Recerca assegura que la població ha de saber si està exposada a aquest risc o com encarar-lo.
Segons el professor Ruiz, també director del servei del sistema d’informació geogràfica, els sistemes d’alerta minven els riscos i la vulnerabilitat. Assegura que la primera alerta és el coneixement del territori. Ell proposa la unitat d’acció.
Tots aquests reptes i d’altres seran matèria de debat, com dèiem, aquest dimecres, durant el Seminari Internacional sobre Planificació i Gestió del Risc d’Inundació en Ambients Mediterranis, a la Universitat de les Illes.
Una jornada que aplegarà investigadors i tècnics d’universitats, centres de recerca i organismes públics amb competències sobre la gestió i la planificació del risc d’inundacions.
Al llarg del matí, es faran tres sessions dedicades a les eines avançades en la detecció primerenca dels riscos d’inundació, la gestió de l’emergència en episodis d’inundació i la incorporació de la hidrologia a la presa de decisions.
El seminari conclourà amb una visita l’horabaixa a Sant Llorenç, epicentre del desastre del 9 d’octubre, on s’analitzaran els impactes de la torrentada en entorns rurals i urbans.
03/03/2019
