Els expresidents de la Junta d’Andalusia, condemnats pel ‘Cas ERO’

José Antonio Griñán i Manuel Chaves condemnats a sis anys de presó i 15 anys d'inhabilitació, i nou anys d'inhabilitació respectivament

L’expresident de la Junta d’Andalusia i conseller d’Economia, José Antonio Griñán, ha estat condemnat a sis anys de presó i 15 anys d’inhabilitació. Mentre que el seu antecessor en el càrrec, Manuel Chaves, ha estat condemnat a nou anys d’inhabilitació.

L’Audiència Provincial de Sevilla ha donat a conèixer la sentència de la coneguda com a ‘peça política’ de la causa judicial sobre els Expedients de Regulació d’Ocupació, els ERO, durant els governs dels socialistes Chaves i Griñán.

L’exconsellera d’Economia i que fou ministra de Foment, Magdalena Álvarez, també ha estat condemnada a nou anys d’inhabilitació per prevaricació. 19 dels 21 acusats han estat condemnats. L’exinterventor general de la Junta, Manuel Gómez, i l’excap del Gabinet Jurídic, Francisco del Río, han estat absolts. La sentència és pot recórrer davant el Tribunal Suprem.

Les claus per entendre la sentència del Cas ERO

El Cas ERO es remunta entre el 2000 i el 2011, quan la Junta d’Andalusia obrí una caixa amb 680 milions d’euros que havia de servir per ajudar empreses en crisi que feien Expedients de Regulació d’Ocupació. 152 sessions judicials, 9 pèrits, més de 120 testimonis, i prop d’un any asseguts al banc dels acusats 21 ex-alts càrrecs socialistes. Entre ells, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, dos expresidents de la Junta d’Andalusia, així com l’ex-director general de treball, Francisco Javier Guerrero.

Però, com es van repartir els doblers? Aquesta ha estat la clau del judici i posterior sentència, esclarir si va ser legal o il·legal el controvertit i opac mètode conegut com “Transferències de Finançament“.

Segons la Fiscalia Anticorrupció, una part dels doblers no va anar destinada als fins pels quals estaven previstos, sinó que es van identificar tres desviaments dels fons. D’una banda, a instrusos, és a dir, persones que mai havien treballat a cap de les empreses objecte de subvenció.

D’altra banda, entitats injustificades que no complien els requisits per ser subvencionades. I finalment, a intermediaris, com ara consultores o asseguradores, que mediaven per pagar les subvencions. Aquest cas és el primer i més important judici de la macrocausa dels ERO, que ha quedat plasmada en una complexa sentència de més de 1700 folis.