Els joves de les Balears, ‘obligats’ a viure amb els pares

Han de destinar el 98% del seu sou per llogar un pis i estalviar sis anualitats per a l'entrada d'una hipoteca

Amb els costos més elevats d’entre totes les comunitats per accedir a un habitatge, els joves de Balears ho tenen clar: independitzar-se és gairebé impossible. Les condicions de l’ocupació no són les més adequades per abandonar la llar familiar. Els joves han de destinar el 98% del seu sou per llogar un pis i el 83% per pagar una hipoteca. Són dades de l’Observatori de l’Emancipació, que també corrobora que només el 16% de la població jove pot viure tota sola.

Ruth té 22 anys i no creu que, imminentment, pugui partir de casa. Ara acaba el màster i des que va començar la carrera està treballant: “És difícil compaginar els estudis i la feina i més pensant en la idea del futur, que les coses estan molt complicades”. En el cas de Natalia, de 21 anys, va haver d’optar per una feina amb millors condicions laborals, però que no li deixava viure la seva vida, o una feina menys retribuïda però amb més temps per ella. “Estam en una època complicada depenent dels estudis i la feina que tinguis, així com l’economia dels teus pares si et poden donar suport”, diu, i assegura que en ser joves “és més important el temps que els diners”, però que ens uns anys “estaria molt bé sortir, no està bé ser una càrrega per als teus pares”.

I alguns de més grans no ho han pogut fer fins que han guanyat unes oposicions. És el cas d’Enrique, de 42 anys, que fins fa tres no es va poder independitzar. “Abans havia d’estudiar per les oposicions, els tres anys anteriors, era impossible, estava cobrant l’atur i no podia pagar un habitatge”, comenta.

El Consell de la Joventut de les Illes Balears critica, de fet, que “la societat i les institucions que regeixen la societat han fallat als joves“, ja que “les dades demostren que han complit el que s’espera d’ells -han estudiat, s’han tret els estudis i han aconseguit una feina-, però que tot i tenir un contracte de jornada completa, no es poden emancipar ni desenvolupar el seu projecte de vida”, apunta Jordi Prunés, membre de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut. Ho atribueix a un mercat de l’habitatge “gairebé inaccessible”.  “Et diuen que has de dedicar un terç dels teus ingressos a l’habitatge, però amb el sou mitjà dels joves trobam que hi hauriem de dedicar la totalitat a pagar la mitjana promig del lloguer. Perquè et concedeixin una hipoteca hauries d’estalviar sis anualiats”.

De fet, més de la meitat dels joves treballadors està sobrequalificat i el sou mitjà és dels més reduïts de l’Estat.