X

Els malnoms centren la XXXI Jornada d’Antroponímia i Toponímia

S'ha celebrat al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor i hi han assistit una cinquantena de persones

16/12/2023

Els malnoms centren la XXXI Jornada d’Antroponímia i Toponímia

50

Una cinquantena de persones han assistit aquest dissabte a la XXXI Jornada d’Antroponímia i Toponímia, que s’ha celebrat al Claustre de Sant Bonaventura, a Llucmajor. Enguany la iniciativa, organitzada pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut d’Estudis Baleàrics, s’ha centrat en els malnoms.

El Dimoni d’Artà, el Pirata… En Jordi i na Natàlia parlen dels malnoms dels jugadors del Mallorca. Ella i na Laura Miró n’han estudiat una setantena des de 1997 fins avui dia. “D’alguna manera, els malnoms viatgen: a vegades comencen a un redol molt petit de la grada i d’aquí la gent de tot el camp el comença a fer servir fins arribar a mitjans de comunicació de masses”, explica Natàlia Fuster, correctora del Servei Lingüístic de la UIB.

La seva ha estat una de les quinze ponències presentades a les Jornades sobre Antroponímia i Toponímia, enguany centrades en els malnoms, un camp encara poc estudiat però molt enriquidor. Perquè a través d’aquests sobrenoms es pot conèixer l’origen de comunitats senceres. “El malnom no te’l poses tu, sinó que te’l posen, i és aquí on rau la seva riquesa“, comenta Dídac Martorell, tècnic del Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UIB. “Els mateixos lingüistes no sabem què signifiquen alguns malnoms: tal vegada tenen un origen però la paraula ha canviat tant al llarg dels anys i no se sap, tot i que s’empri durant segles”, afegeix.

Paraules que viatgen segles, com els talassònims que ha estudiat en Jaume Amengual. Són els noms que s’utilitzen per referir-se a llocs de la mar. Ha localitzat una cinquantena de senyes i pesqueres utilitzades durant generacions per pescadors a la Badia de Palma. “Una senya és una enfilació, un posicionament enmig de la mar agafant referències. La importància de mantenir les senyes és que no es perdin, perquè ja quasi no s’utiltizen”, explica.

Una riquesa lingüística que promet més edicions els propers anys.

16/12/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT