Recuperen les tonades i cançons que cantaven antigament els treballadors
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
Els seus nivells de corticosterona augmenten a causa dels renous constants que suporten
/EFE
85Les aus presenten els mateixos símptomes d’estrès crònic i agut que els éssers humans, a causa dels canvien en vida i els hàbitats d’aquestes espècies, revela un estudi difós per la Universitat de Colorado a Boulder.
L’estudi, basat en tres temporades d’observació de tres espècies d’ocells a Nou Mèxic, afirma que quan aquestes aus queden exposades a sorolls constant en el seu ambient, com extraccions de gas i petroli, els exemplars adults o en desenvolupament mostren estrès fisiològic, pèrdua de pes i d’aptitud física.
Nathan Kleist, autor principal de l’informe i director de la investigació, ha explicat que “sorprenentment, també trobem que aquelles espècies d’ocells més tolerants al soroll presenten els efectes més negatius”.
Aquesta troballa permetrà estudiar l’impacte que l’exposició crònica al soroll té en els humans.
Els ocells amb nius a les zones de major renou presenten nivells més alts de corticosterona, l’hormona que en diverses espècies regula l’energia corporal i la resposta a l’estrès; en els humans, el seu equivalent és la cortisona o “hormona de l’estrès”. I com a resultat de l’estrès, els ocells adults perden pes i els joves no produeixen plomes.
El renou constant de maquinàries impedeix que els ocells escoltin les trucades d’uns altres de la mateixa espècie, per la qual cosa no poden determinar si hi ha o no depredadors prop del niu.
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata
Ferides sa mare i la padrina, que han estat traslladades a un centre hospitalari