Logo IB3N
X

Els secrets de la cova de Biniadrís: lloc de comiat de més de 155 homes, dones i infants durant més de 700 anys

La investigació, dirigida per Marta Díaz-Zorita i Auxiliadora Moreno, de la Universitat de Granada, reuneix especialistes internacionals de diferents disciplines

14/05/2026

Els secrets de la cova de Biniadrís: lloc de comiat de més de 155 homes, dones i infants durant més de 700 anys

23

El seu entorn conserva, aparentment, la quietud característica dels barrancs menorquins. Però al seu interior, amagada entre la roca i el temps, la cova funerària de Biniadrís guarda molt més que silenci. Conserva el rastre de les primeres comunitats prehistòriques que habitaren aquest territori i la manera com van entendre la vida, la mort i la memòria.

Al barranc de Biniadrís, a Alaior, s’obre discretament una cavitat que durant segles va funcionar com a espai d’enterrament col·lectiu. Entre el bronze final i els inicis de la cultura talaiòtica, aquest indret es convertí en lloc de comiat per a més de 155 homes, dones i infants. Cossos dipositats amb cura, embolicats amb pells i acompanyats d’objectes personals, en una relació constant entre els vius i els morts.

Un gest aturat en el temps que permet entendre no només com morien aquestes comunitats, sinó també com s’acomiadaven dels seus.

La investigació, dirigida per Marta Díaz-Zorita i Auxiliadora Moreno, de la Universitat de Granada, reuneix especialistes internacionals de diferents disciplines que combinen tècniques tradicionals amb metodologies d’avantguarda.

Un dels aparells essencials en els treballs dels especialistes és l’estació total. Permet generar plànols i models exactes del jaciment i reconstruir amb precisió el comportament funerari de la cova.

Una vegada el material surt de la cova, es documenta i es garbella per separar-ne les restes orgàniques i les culturals. El treball de camp dura quatre setmanes. Després, als laboratoris, les restes es transformen en coneixement. Més enllà de la ciència, però, Biniadrís continua parlant de la necessitat humana de cuidar, recordar i acomiadar. Un llegat que encara perdura entre la roca i el temps.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT