Els sector nàutic balear resisteix la crisi millor que el conjunt de l’economia

La forta davallada del turisme nàutic, les restriccions sanitàries i el Brexit, principals preocupacions per a 2021

Les Balears també són una potència en clubs nàutics: n’hi ha 26. Gestionen 8.000 amarraments i donen feina directa a 662 persones.

Però segons un estudi del Departament d’Economia de la UIB, sumant l’impacte indirecte, aquestes instal·lacions sense ànim de lucre generen l’1,9% del PIB de les Balears: 627 milons d’euros, sumant la feina que donen a empreses nàutiques, turístiques, de restauració i altres.

Però aquestes són dades d’abans de la pandèmia que ja recalculen. La davallada del turisme nàutic els ha passat factura i també preveuen que la crisi farà que es redueixi el nombre de socis, segons ha explicat el gerent de l’Associació de Clubs Nàutics de les Balears, Rafael Palmer. Els preocupa el futur dels clubs nàutics d’Eivissa i de Maó, i pateixen la limitació de la cabuda imposada a les escoles de vela per les mesures sanitàries.

L’Associació d’Empreses Nàutiques de les Balears (AENIB) també constata una davallada del 25% de la facturacio de les empreses industrials de reparació i manteniment, i del 50% en el volum de compravenda d’embarcacions aquest hivern, en comparació amb l’any passat,  segons l’estimació del president d’AENIB, Jaume Vaquer. Malgrat això, en el conjunt del sector les Balears continuen mantenint el lideratge a nivell espanyol, amb un 25% del mercat de lloguer d’embarcacions o “xàrter”.

El Brèxit també els afecta de ple perquè moltes tripulacions i empreses proveïdores són britàniques. Des del primer de gener, si un ciutadà britànic navega durant més de 18 mesos per aigües espanyoles amb una embarcació que no hagi liquidat l’IVA, haurà d’abonar uns impostos del 33 % del valor del vaixell.