menorca

El lloguer turístic té un impacte mínim en l’augment de preus per a residents, segons un estudi de la UIB

"Aquesta modalitat té un impacte molt limitat sobre la suposada saturació, els preus de venda i lloguer, i l'oferta a llarg termini"


El lloguer turístic com a negoci perjudicial a les Illes Balears és un mite, segons l’estudi “Mite i realitat del lloguer vacacional a les Illes Balears. Anàlisi i recomanacions de política turística” que s’ha presentat aquest dimecres a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Els professors del Departament d’Economia Aplicada José Luis Groizard i William Nilsson, després d’analitzar les dades d’ocupació i ingressos de la plataforma Airbnb, defensen que “les conseqüències negatives del lloguer vacacional (i d’Airbnb en particular) han estat exagerades”. “Prendre decisions basades en un diagnòstic incorrecte pot tenir greus repercussions per al benestar de la societat balear”, avissen. Concretament, expliquen, durant la investigació han documentat que “el lloguer vacacional té un impacte molt limitat sobre la suposada saturació i sostenibilitat turística, els preus de venda i lloguer de l’habitatge, l’oferta d’habitatge a llarg termini”.

L’estudi critica la Llei de lloguer turístic del Govern, per considerar que la norma és desproporcionada en els seus límits i sancions. Amb tot, “les classes baixes i mitjanes seran les més perjudicades”, asseguren els autors. “Prohibir o restringir aquesta modalitat de lloguer suposa desaprofitar una gran oportunitat de lluitar contra els grans mals de l’economia balear: la seva baixa productivitat, l’estacionalitat i l’alta dependència del turisme de sol i platja”, afegeixen.

 

Els vuit “mites” del lloguer turístic

1. Generar un augment insostenible de les pernoctacions turístiques. “No és Airbnb; és la primavera àrab i el terrorisme islamista!”, sostenen els autors, que s’esforcen a destacar que el principal causant de la saturació realment ha estat la caiguda de l’oferta de destinacions alternatives com Tunísia, Egipte o Turquia.
2. Generar economia submergida i evasió fiscal. “Un tret distintiu d’aquests lloguers és que operen en un mercat electrònic, en el qual els pagaments als propietaris es realitzen per mitjà de transferències bancàries que queden registrades per sempre”, sosté l’estudi. Els autors desmenteixen aquest extrem mentre no existeixi una legislació autonòmica que doni seguretat als propietaris. És més, animen les autoritats a cobrar l’impost turístic també a través del portal Airbnb.
3. Expulsar els residents dels centres urbans (gentrificació). “El centre històric de Palma s’està despoblant des d’abans de l’arribada d’Airbnb”, sostenen. Les causes són diverses: la preferència per habitatges moderns, l’absència d’aparcaments, el desplaçament dels centres de treball fora del centre i els problemes de trànsit, l’encariment de la reforma dels edificis antics o els nivells de renou, que han de solucionar les ordenances municipals.
4. Encarir el preu de l’habitatge. Els preus —i la demanda— han augmentat, expliquen, per diversos factors: la recuperació de l’economia, la reducció de la desocupació, l’augment de població, la disponibilitat de crèdit hipotecari i l’auge de la demanda estrangera.
5. Reduir l’oferta d’habitatge en lloguer a llarg termini. Els preus de l’habitatge de lloguer creixen per les mateixes raons que ho fan els preus de venda i l’augment de la demanda, encara que sí que reconeixen un efecte causa-efecte entre l’augment de l’oferta de lloguer vacacional i la reducció de l’oferta de lloguer de temporada per a treballadors.
6. Destruir paisatge i afavorir l’especulació en sòl rústic. Aquesta modalitat turística, defensa la UIB, genera uns ingressos per als habitants de les zones rurals que serveixen per mantenir el paisatge, restaurar el patrimoni arquitectònic de les cases de camp, una vegada l’activitat agrària ha deixat de ser rendible.
7. Ser negoci i competir deslleialment amb els hotels. Airbnb ha creat un nou mercat, amb una nova oferta i una nova demanda diferent de la de l’hotel. No són competència directa, asseguren.
8. Endur-se la riquesa generada fora de les Balears. Encara que el portal Airbnb se n’endú un 15%, l’estudi manté que el 85% restant reverteix directament en la comunitat local.

Durant el 2016, aquesta modalitat de lloguer va generar uns ingressos totals de 60 milions d’euros a les Illes Balears, sent Mallorca l’illa més beneficiada (Palma va generar quasi cinc milions d’euros).

Amb tot, segons l’estudi, l’ingrés mitjà per habitatge durant la temporada (de maig a septembre del 2016) va ser de 4.744 euros a Mallorca, de 7.815 euros a Eivissa, de 2.149 euros a Menorca i de 7.186 euros a Formentera. En el cas de Menorca, per ejemple, els propietaris no guanyen més de 430 euros mensuals.


 més info L’estudi “Mite i realitat del lloguer vacacional a les Illes Balears. Anàlisi i recomanacions de política turística”, en PDF

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Prop de 400 primeres dosis en una setmana a Menorca

La incidència a 14 dies de la covid continua pujant a l'illa i ja és de 574 casos, el doble de la mitjana balear

El departament de Medi Ambient de Menorca es trasllada al Castellet de Sa Granja

Abandona les oficines de la seu de Consell Insular després d'invertir 340.000 euros a reformar l'edifici

Salut mantindrà oberts aquest dimecres els punts per obtenir el certificat covid

Aquest dimarts, enmig del pont, s'han format llargues cues de fins 90 minuts d'espera a l'Hospital de Son Espases a...

El turisme suís a Menorca: 16.000 visitants entre gener-octubre que gastaren 132 euros diaris

Tot i el petit descens en el nombre de visitants italians, el mercat suís guanya quota